La societat ha canviat , l’escola no pot ser com la de 1800, amb la incorporació de les noves tecnologies tot ha canviat.
Tecnològica lo important és que motivem als alumnes en una ciutat tecnològica, en sistemes que ho fan de manera que nosaltres vulguem.
d'informació digital: convertir el que vulguem en imatges, lletres, paraules amb ordinadors, amb creativitat
de masses i consum: malgrat la crisi ens ofereixen de tot en el mercat
diversitat cultural i de sentit : no només pel color de la pell, sinó per la varietat de llengües, i no hi ha qui pari la diversitat i això és totalment bo, ja que ens permet conèixer les altres cultures. El sentit de vida, la cosmovisió a lo religiós o a lo ideològic, la manera d’entendre la vida tal i com tu la vulguis entendre.
Aldea global i mitjans de comunicació de masses
Marshall MacLuhan: Professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de les comunicacions, McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme "aldea global" per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrònics de comunicació
McLuhan va anticipar el trànsit a l’aldea global, va afirmar que el mitjà és el missatge, que les tecnologies admeten ser considerades com a prolongacions del nostre cos i els postres sentits.
McLuhan va ser catedràtic de University of Wisconsin, University of St. Louis,Assumption College i St. Michael's College de la University of Torontó, on es va exercir com a director de Programa de Cultura i Tecnologia.
En 1951, McLuhan va publicar el seu primer llibre The Mechanical Bride, el qual reuneix alguns assajos de crítica cultural inspirats en l'obra de F.R Leavis, qui va introduir a McLuhan en l'estudi de l'ecologia cultural. A Toronto, McLuhan va conèixer al destacat economista polític Harold Innis, el pensament del qual definitivament influiria en la seva obra.
En 1962 es va publicar el segon llibre de McLuhan: The Gutenberg Galaxy: The Making of Typographic Man:
La Galaxia Gutemberg, 1969: la calaxia digital, ja no tenim la impremta, la aldea global ens ha d’ensenyar a llegir imatges amb les noves tecnologies ,llibre en el qual Marshall McLuhan va intentar explicar per què la cultura de la impremta confereix a l'home un llenguatge de pensament que ho deixa desprevingut per enfrontar-se amb el llenguatge de la seva pròpia tecnologia electromagnètica va iniciar.
Dos anys després -en 1964-, es va publicar el seu tercer llibre:
Understanding Mitjana:The extensions of man (La Comprensió dels mitjans com a
extensions de l'home).
La aldea glogal
McLuhan va anticipar el trànsit a l’aldea global, va afirmar que el mitjà és el missatge, que les tecnologies admeten ser considerades com a prolongacions del nostre cos i els nostres sentits, que els mitjans de comunicació electrònica admeten ser considerats extensions del nostre sistema nerviós central, i que és possible distingir entre mitjans càlids i freds. La definició de les dades que són transmesos a través d'un mitjà, i el grau de participació de les audiències per completar al mitjà, són els dos criteris fonamentals que va proposar McLuhan per distingir mitjans freds i calents:
"Alta definició és l'estat del ser ben proveït de dades. Visualment, una fotografia és una alta definició. Una caricatura és una definició baixa per la senzilla raó que proporciona molt poca informació visual. El telèfon és un mitjà fred o un mitjà de definició baixa a causa que es dóna a cau d'orella una quantitat mesquina d'informació, i la parla és un mitjà fred de definició baixa, a causa que és molt poc el que es dóna i molt el que l'oïdor ha de completar els mitjans càlids són de poca o baixa participació, mentre que els mitjans freds són d'alta participació perquè el públic els completi". (*McLuhan, 1977: 47).
Formidable visionari
Definitivament, McLuhan va ser un formidable visionari, susceptible d'anticipar la forma com els mitjans intervenen en la modelació de les societats cap al futur. L'anomenada Societat de la Informació i el Coneixement admet ser considerada com a fase superior de ml’aldea global mcluhaniana.
"Després de tres mil anys d'explosió per mitjà de tècniques fragmentàries i mecàniques, el món d'Occident entra en implosió. Durant les eres mecàniques perllonguem els nostres cossos en l'espai. Avui dia, després de més d'un segle de tècnica elèctrica, hem perllongat el nostre propi sistema nerviós central en un abast total, abolint tant l'espai com el temps, quan es refereix al nostre planeta. Estem apropant-nos ràpidament a la fase final de les prolongacions de l'home, o sigui la simulació tècnica de la consciència, quan el desenvolupament creador del coneixement s'estengui col·lectiva i conjuntament al total de la societat humana, de la mateixa manera en què ja hem ampliat i perllongat els nostres sentits i els nostres nervis valent-nos dels diferents mitjans" (*McLuhan, 1977:26-27).
El aula sin muros, 1964.
No s'aprèn tot dins l'escola. S'aprèn molt per tot arreu. Però en 1960, quan Marshall
McLuhan (1911-1980) publica “Un aula sense murs”, l'abordatge d'aquesta temàtica va
resultar ser una de les primeres reflexions que van intentar vincular els avanços tecnològics amb l'educació.
L'autor canadenc plantejava, fa més de quaranta anys, que gran part dels continguts
educatius s'adquireixen fora de l'escola a causa de la gran massa d'informació que emeten mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió. En aquesta situació resultava natural que el llibre perdés la seva funció monopólica com a eina d'ajuda a l'ensenyament, i que els mestres se sentissin desconcertats arribant a considerar que els mitjans només podien ser elements per a l'entreteniment de les masses, però no per a la seva educació.
La informació no té fronteres. Al moment es rep una informació a tot el planeta. També emocions. Altra cosa és el coneixement.
Història de la civilització. estats: tribal, destribalitzat, retribalitzat. La terra és un poble i tots som aquest poble. Vivíem en un estat tribal, de manera que la societat estava organitzada per tribus; la caça, l’alimentació... i hi ha un líder que mana, que és el cap. El que fa Moisés és ajuntar les 12 tribus d’Israel de manera que va formar un poble. De manera que fins als nostres dia la ciutat esta destribalitzada, no hi ha distincions. Estem en una ciutat d’aldea global, no hi ha fronteres, estem tots barrejats, en intercanvi cultural.
Educació i mitjans de comunicació en masses
D’aquesta manera podem dit que la cultura és la nutrició; cada dia cal llegir, mirar, pensar... si no es fa cada dia , si nos ens alimentem cada dia, es perd la nutrició cultural. A partir del segle V a.C la cultura es separa de la religió, però no vol dir que estigui en contra, sinó que se separa. El que queda de la cultura és el coneixement.
Al segle XVII es creu que s’ha d’ensenyar a llegir, a escriure i ensenyar altres llengües independentment de la religió. Però la funció social de l’educació ens queda el pòsit de la formació.
La comunicació , relacionar-los amb els demés també se seguia donant amb la religió, fins al segle XX, que amb l’aparició de la radio, amb els diaris, en general amb els mitjan de comunicació la gent podia saber que estava passant al voltant seu sens necessitat d’una formació ho podien entendre, la comunicació com a fenòmens de massa. D’aquesta manera obtenim una informació. Aquesta informació si té formació aporta coneixement, en canvi si té poca formació aporta poc coneixement
L’home ha d’arribar a la saviesa , que aquesta consisteix en saber en el món en el que vius, entendre el sentit de la vida, que abans donava la religió, ara en aquesta societat cadascú troba la seva de la manera que creu convenient. L’humà està cridat per la saviesa, avui amb les nocions que tenim de cultura, d’educació i de comunicació ens és més fàcil arribar a la saviesa, ens fa d’escala per arribar-hi
L’hominització és la presa de consciència de nosaltres mateixos.
La saviesa no s’arriba tan fàcilment, és a dir, que no tothom arriba i ni tampoc es pot perseguir.
És l’hominització el potenciador global que ens porta a la saviesa: El desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions (la comunicació, la cultura i l’educació), però és important que no ressalti una més que l'altra. El conjunt de les tres crea la Saviesa.
La cultura es separa de la humanització, i partir d’aquí es comencen a diferenciar i a separar la cultura (nutrició) de l’educació (reproducció) i aquesta de la comunicació (relació).
La comunicació és informació no coneixement. La informació es converteix en coneixement si hi ha molta formació. La hominització es desglossa en comunicació, educació, i cultura. I es pot permetre arribar a la saviesa a través de la informació, de la formació i el coneixement, però es molt complicat.
La formació és la que permet als ciutadans a convertir la informació, la multitud d'informació en coneixements, és a dir, podem identificar, comprendre, analitzar i sintetitzar. Aquells ciutadans que desenvolupen una cultura personal, son aquells desenvolupen una vida plena de sentit.
La disciplina d’estudi són les disciplines que estudien els pòsits. La mediologia: és l’estudia de les mediacions a través del mitjans que ens van deixar com de les pedres dels romans, els arc romans, el foc, totes les simbologies que va fen un imaginari. No es comunicació, estudia com es transmet el significat, que es diferent de les ciències de la comunicació, ho va introduir Régis Debray
La semiòtica és un creuant entre mitjans de comunicació i educació.
La pedagogia tracta l’educació: que aquesta afecta a la persona, ho toca tot.
De bases científiques a sistemes pedagògics és intervenció. Hi ha un mediació educadora, i el primer que hi ha és un procés mitificador, posar una cosa molt mitificada significa que tothom parla d’allò i no se sap perquè, els mitjans de comunicació hi fan això.
Hi ha una percepció denotativa: t’ho presenten amb imatges, amb reportatges. Els mitjans segons com ho presentin, hi haurà una perspectiva o una altra, tot, la mateixa informació es pot donar amb denotacions que poden canviar totalment: a favor en contra, i ens queda una expressió, ho interioritzem , ens ho creiem. La denotativa entra per a via racional, i la connotativa per a via abortiva. Després d’interioritzar-ho ens queda un estereotip .
Hi ha dos processaments :
- Emotiu: poder dir la teva opinió ,el que penses, dialoguem,compartim l’experiència i així hi ha diversitat, i es important no censurar-ho.
- Raó : aportar una informació, elements informatius.
Les persones podran fer una expressió creativa, si adjunten tots dos processaments
Quan utilitzem mitjans de comunicació de masses si tens una bona formació i coneixements, pots observar-ho i analitzar-ho des de un punt de vista crític en el que no et creuràs tot el que et diguin per la televisió o per la ràdio sinó que tindràs un pensament més crític envers les coses i situacions.
Construccionisme amb ordinador: Seymour Papert
Construccionisme amb ordinador: Seymour Papert
Contruccionisme es l’explicació de base psicològica, hi ha contribuït Piaget i Vigotski .
Seymour Papert va estar 4 anys amb Piaget, i inventa sistemes per a que els nois puguin treballar amb computadores amb una capacitat creativa del a ment. Inventa un programa gràfic, LOGO , permetia treballar la matemàtica a partir del gràfic, i els propis nois dissenyaven programes que desprès podien fer una pilota votant a partir de càlculs que fa els mateixos nois i s’equivoquen i rectifiquen i fan animacions que els hi agrada. El LOGO en surt el LEGO. Acaba col·laborant amb aquesta fabricació del LEGO,que considera que és un material molt educador
Proposta intel·ligent per infants: es pot juga i es pot investigar a la vegada a nivell d’infant .
És un científic, matemàtic, educador. És un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo en 1968. És considerat com destacat científic computacional, matemàtic i educador.
El 1959 va obtenir el seu segon doctorat de matemàtiques a la Universitat de Cambridge
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963.
Seymour Papert va treballar amb el psicòleg educatiu Jean Piaget a la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963.
Basant-se en els treballs sobre Constructivisme (filosofia) de Piaget, ha desenvolupat una visió de l'aprenentatge anomenat Construccionisme.
Aplica la teoria de Piaget per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat Logo. Logo funciona com un instrument didàctic que permet als alumnes, sobretot als més petits a construir els seus coneixements. És una potent eina per al desenvolupament dels processos de pensament lògic-matemàtics. Per a això, va construir un robot anomenat la "tortuga de Logo" que permetia als alumnes resoldre problemes.
Va crear el "Epistemology & Learning Research Group" ("Grup de Recerca sobre l'Aprenentatge i la Epistemologia") a l'Institut Tecnològic de Massachusetts(MIT)
Col.labora amb LEGO en un producte programable en Logo.
Col.labora amb LEGO en un producte programable en Logo.
Algunes de les seves obres són:
Desafío a la mente. computadoras y educación, 1981
La familia conectada. Padres, hijos y computadoras, 1997
Aconseguir que l’alumne tingui interès no només per aprovar exàmens, el que pot fer més que faci més. Hem de trobar els que són millors o els que els hi costa més. Si un noi fa el màxim de les seves possibilitats i té molta capacitat arribarà a la creativitat. Nosaltres, e mestres, volem que el nen treballi interessat i que doni el màxim de les seves capacitats. I donar-li creativitat a alguns ja que el nivell 3 surt sol si obtens un nivell 4. Hem de desenvolupar l’ interès el desenvolupament personal. La nota no preocupa, perquè si estem treballant a nivell 1 i 2, hi ha capacitat per arribar al 3 i al 4. I si no s’arriba al 3 el professor ha de frenar, i trobar a manera com arribar.
En aquest esquema veiem com si no hi ha un interès personal, no hi haurà motivació per aprendre. Si tenim motivació aconseguirem un rendiment personal, assolirem un nivell d’aprenentatge
Pedagogia narrativa. d'Homer a Tolstoi: Kieran Egan
Kieran Egan: fou professor de ciències i d'educació i un gran introductor de l'ensenyament de les ciències.
Kieran Egan: fou professor de ciències i d'educació i un gran introductor de l'ensenyament de les ciències.
Kieran Egan introdueix la imaginació a l’educació. Hem nascut en una cultura , que gràcies a la imatge identifiquem les paraules, que posteriorment n’extraiem les lletres. Amb els signes el nen s’ha de fer la pel·lícula al cervell, has d’imaginar fer imatges. Veiem aquests signes, i en el nostre cervell veiem la imatge, per exemple de plàtan, quan llegim la paraula plàtan ens imaginem el plàtan. Hem d’ensenyar a llegir de manera que es facin la pel·lícula, que imaginin. Però depenen dels nens els hi agrada més d’accions o de drama i els hi serà més fàcil imaginar unes coses que unes altres. Però hem de saber llegir de tot ja sigui un text llarg o text curt, depèn del nen, necessitarà més o menys temps o pot se un altre nen si és molt llarg perd el fil o no enganxa, doncs hem de trobar un llibre que siguin contes curts, amb imatges, d’aquesta manera el nen connecta perquè hi ha una història de principi a final, que acabi. Trobar flexibilitat en la lectura. Egan introdueix, la lectura narrativa que porta imaginació, introduir relats que tenen una base científica, et motiva el gust per la ciència. Ja que hi ha tres maneres de començar amb la ciència una és amb formules totes a la pissarra, una segona manera és l’experimentació al laboratori, i la tercer la d’Egan, que a través de narracions ajudin a aprendre ciències.
Egan contrasta la visió socialitzadora de l'educació. Entre Plató i Homer guanya Hommer, en l'educació, perquè consideren que la narrativa es millor per aprendre que arribar a la veritat del coneixement màxim.
Crea un nova idea en l'educació, a través de tres de velles: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i la idea nova: recapitulació (Vigostski).
A partir d'aquestes tres idees ell crea la recapitulació i explica la comprensió al llarg de la vida de l'adquisició dels coneixements d'un infant. Diu que primer adquireix la mítica, seguit de la romàntica, la filosòfica i finalment la irònica i somàtica.
Crea un nova idea en l'educació, a través de tres de velles: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) i la idea nova: recapitulació (Vigostski).
A partir d'aquestes tres idees ell crea la recapitulació i explica la comprensió al llarg de la vida de l'adquisició dels coneixements d'un infant. Diu que primer adquireix la mítica, seguit de la romàntica, la filosòfica i finalment la irònica i somàtica.
En la fase somàtica (és donar menjar, cuidar alimentar a un nen quan és un nadó)desenvolupament cognitiu motor, és el moment d’experimentar amb el cos.
En la fase mítica :el nen es creu tot el que li diuen, ha d'experimentar, encara que la televisió està trencant aquesta fase mítica, ja que si els nens veuen per la televisió que un nen ensenya el cul, es creuen que això està bé, i trenquen la consciència mítica i el nen es desorienta.
En la fase romàntica: l'adolescent es fa preguntes sobre la societat en la que està vivint, sobre els 11 o 12 anys i l’adolescent té un ídol, ja sigui un cantant o un futbolista. Això et fa créixer i veure que és possible poder arribar a ser algú com els seus ídols.
En la fase mítica :el nen es creu tot el que li diuen, ha d'experimentar, encara que la televisió està trencant aquesta fase mítica, ja que si els nens veuen per la televisió que un nen ensenya el cul, es creuen que això està bé, i trenquen la consciència mítica i el nen es desorienta.
En la fase romàntica: l'adolescent es fa preguntes sobre la societat en la que està vivint, sobre els 11 o 12 anys i l’adolescent té un ídol, ja sigui un cantant o un futbolista. Això et fa créixer i veure que és possible poder arribar a ser algú com els seus ídols.
En la fase filosòfica, on l'adolescent ja és adult i comprèn el món filosòfic ,a partir dels 16 anys. De manera que aquest món es caracteritza per l’ interès, voler saber, passió pel saber, conèixer, com l ’interès per la música o per viatjar.
En la fase irònica i somàtica,un persona adulta completament que ha viscut, ha experimentat i entén i utilitza la ironia de la societat fins que arriba a la vellesa, on ha de tornar a ser cuidat per altres persones com a la primera etapa. Aquesta ironia s’utilitza perquè al veure que les expectatives que tenies no es compleixen, si no adoptes aquesta postura, doncs, pots arribar a caure en una depressió.
Els coneixements narratius fan que els coneixements quedin més. (Plató)
Els seus llibres més importants són:
Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15, 1989
The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas Paidós)
Els coneixements narratius fan que els coneixements quedin més. (Plató)
Els seus llibres més importants són:
Imagination in teaching and learning: ages 8 to 15, 1989
The Educated Mind: How Cognitive Tools Shape Our Understanding, 1997 Mentes educadas Paidós)
Kieran Egan creu que hi ha tres velles idees:
- La socialització positiva de Durheim: Un estudi dels que va fer era sobre el suïcidi. Webber, en canvi, parteix d’una sociologia més comprensiva.
- La Veritat (Plató): com a procés natural evolutiu.
- El Naturalisme de Rousseau: No s’ha de forçar massa els infants, s’ha de respectar el procés natural de cada individu.
Egan creu que aquestes tres idees són contradictòries entre sí. No es poden complir les tres a l’hora, sinó que s’ha d’assolir una per separat de les altres dues. La postura acadèmica, la de Plató, és l’opció que està en minoria.La ciutat educadora. Edgar Faure i Unesco.
Edgar Faure neix a Béziers l’any 1908 i morirà a París l’any 1988. va ser un polític francès. Doctor en lleis, va ser director dels Serveis Legislatius del Comitè Francès d’Alliberació d’Argèlia. També va formar part de la delegació francesa en el procés de Nuremberg.
L’informe UNESCO Edgar Faure, es una revisió molt mesurada de l’any 94, del passat de l’educació a escala Terra.
Edgar Faure i UNESCO: Learning to be.
Aquest llibre és un informe conjunt de Faure i la UNESCO. És molt important. enfront de l’informe que es va publicar l’any 1994, La Educación es un tesoro escondido, on es parla d’aprendre a fer, a estar a conviure. Va ser una còpia de baixa qualitat de l’informe fet vint anys abans sobre la Ciudad Educadora, que va ser excel·lent.
Fa una revisió molt mesurada del passat de l’educació a escala Terra.
Les noves necessitats de la societat: ciència i tecnologia.
· Televisió, telecomunicacions, ordinador, anàlisi de sistemes (1973)
· Humanisme científic i compromís social.
· Tot això condueix cap a la ciutat educativa
La ciutat educadora:l’aula sin muros li deia marshall Macluhan, al 72 ja dibuixen la ciutat educadora, des de l’escola hem d’aprofitar el carrer, els museus, per entendre la organització de la ciutat. Tota la ciutat ha de contribuir a l’educació, que està bé però que no acaba d’impregnar. Va ser una recapitulació de la renovació pedagògica de l’Escola Activa i una prospectiva de l’Escola de la societat telecomunicativa
L’educació és un fenomen a escala terra. No pot ser un fenomen nacional. Aquesta afirmació feta l’any 1973 és molt avançada per la seva època.
Apareix també el tema del Bilingüisme. Els individus són bilingües però no els països. A un país, sempre hi ha una llengua per sobre d’una altra, per motius de poder, mai les dues llengües tenen la mateixa categoria. Això és la Diglòssia, que és el fenomen que es dóna als estats.
El llibre Aprendre a ésser reuneix les claus de tots els problemes que hi ha a l’actualitat i que no s’han sabut solucionar.
Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula
Es dóna més atenció a tecnologia que a la pedagogia: s’ha de saber la idea
Noves tecnologies. Vells mètodes d'ensenyar, malament, si només fem servir transferències per estalviar-nos parlar, malament, el que han de fer les transferències és organitzar el coneixement.
El docent que no té cultura tecnològica, que no és usuari de TIC no fa TAC.
En equipament tecnològic les escoles són les darreres: s’han equipat millor els ajuntament que les escoles, i això és trist.
L'aprenentatge de les TIC és instruccional: amb exercici s’aprèn al igual que aprens a sumar. Massa cursos perduts; falten equips multi professionals a les escoles.
Hi ha massa interessos econòmics pel mig, hi ha hagut interessos econòmics al veure que no venien llibres, s’han dedicat a vendre llibres electrònics
L'Educació Virtual emmarca l’ utilització de les noves tecnologies,cap al desenvolupament de metodologies alternatives per a l'aprenentatge d'alumnes de poblacions especials que estan limitades per la seva ubicació geogràfica, la qualitat de docència i el temps disponible.
Principis
L'educació virtual com l'educació del segle XXI, té els següents principis:L'acte educació, autoformació, desterritorrializació, descentració, la virtualització, la tecnologització, ja sociabilitat virtual.
Característiques
És oportú per a dades, textos, gràfics, so, veu i imatges mitjançant la programació periòdica de tele classes. És econòmic, perquè no és necessari desplaçar-se fins la presència del docent o fins al centre educatiu.
És innovador segons la motivació interactiu de nous escenaris d'aprenentatge.
És motivador en l'aprenentatge, d'estar enclaustrat en quatre parets de l'aula. És actual, perquè permet conèixer les últimes novetats a través d'Internet i sistemes d'informació.
Aspectes Positius per als educands
• Pot adaptar l'estudi al seu horari personal.
•L'alumne té un paper actiu.
• Tots els alumnes tenen accés a l'ensenyament, perjudicats aquells que no poden anar periòdicament a classes per motius de treball, la distància ...
•Hi ha millora de la qualitat d'aprenentatge
•Estalvi de temps i diners. L'educand no ha de centrar-se al centre d'estudi.
•L'estudiant és protagonista i responsable del seu propi procés formatiu.
Aspectes Negatius
• L'accés desigual a la població
• Falles tècniques que poden interrompre les classes.
• Manca d'estandardització de les computadores i multimèdia.
• Manca de programes en quantitat i qualitat en llengua castellana, encara que hi hagi molts en llengua anglesa.
•Pot ser lenta i per tant des motivadora.
• Es requereix un esforç de major responsabilitat i disciplina per part de l'estudiant.
Has de conèixer l’entorn en el que viuen els teus alumnes .El professor planifica segons les aptituds dels seu alumnes ,segons els interessos
El nucli és l’escola, el professor, processa una informació que és la que el currículum diu i amb això es comporta a classe d’acord amb com entén la societat actua amb els alumnes, el comportament del professor també és en aspectes relacionats però al mateix temps la informació del professor també incideix en el comportament de l’alumne, i al mateix temps depèn de la informació que té l’alumne. Això crea una dinàmica d’intervenció.
És un model, que no acaba amb l’aprenentatge, jo acabo amb persones que viuen , que voldria que fossin felices, que estableixen bones relacions. Lo important és que l’alumne faci una cultura en la seva mira i la utilització de lleure. Divertir-se pot estar relacionat amb l’aprenentatge. Seguir aprenent més enllà de l’escola
Moviment de Ciutats Educadores:
El moviment de les ciutats educadores està en la línia del Learning to be. L’educació és un fenomen a escala terra, trenca les fronteres nacionals, per això, s’han de trencar les fronteres de les escoles i l’educació s’ha de donar a tota la ciutat.
Es tracta d’aprofitar tots els recursos possibles per a l’educació. Va néixer a Barcelona (Espanya) l’any 1990 i l’any 2010 es va fer a Guadalajara (Mèxic). En aquest vint anys s’ha celebrat a molt diverses ciutats i dintre de dos anys es farà a Montevideo.
La ciudad de los niños:
Parlar de La ciudad de los niños és parlar sense cap mena de dubte de Francesco Tonucci.
Pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Va néixer a Fano l’any 1941 i també es conegut pel sobrenom de “Frato”. És l’autor de nombrosos llibres i articles sobre el paper que tenen els infants en l’ecosistema urbà.
Va fer estudis de pedagogia a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor a Milà. Amb 28 anys va rebre una distinció en aquest camp i a partir d’aquest moment és quan comença a fer una sàtira de la realitat de l’escola amb el seu sobrenom, que és la fusió de les primeres síl·labes del seu nom.
Va treballar com a mestre. L’any 1966 es va convertir in investigador de l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, on més tard seria el president del departament de psicopedagogia, que desenvolupa el programa d’educació ambiental. L’objectiu d’aquest programa és crear una base de dades “pels infants i per als infants”.
Les seves investigacions es centren en el desenvolupament cognitiu dels infants, el seu pensament, el seu comportament, i la relació que hi ha entre la seva cognició i la metodologia de l’educació.
L’any 1991 va dur a terme al seu poble natal el projecte de la Ciutat dels Infants, que consistia en fer una ciutat on el seu punt de referència fossin els infants mateixos. El projecte va assolir un gran èxit i es va estendre a diferents punts d’arreu del mon.
Va ser president del Comitè Italià de Televisió i menors, que busca la protecció dels infants. Col·labora en la Ciutat de la Ciència de Nàpols, on s’encarrega del “Taller dels Petits”. És col·laborador científic del projecte “el museu dels infants”, de Roma. Va rebre l’honor del professor honoris causa per la facultat de ciències de l’educació de la Universitat Pontifícia Catòlica de Lima, al Perú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario