TEMA 5: METODOLOGIA SISTEMÀTICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ

Teoria general de Sistemes: cibernètica/ Instrucció programada :Taxonomies

Nord-Amèrica anys 1950: Investigacions universitàries

Les idees de la tecnologia, s’han d’incorporar amb intencions educatives, com aquestes tecnologies, els nord-americans van aportar altres tipus de coses que veurem a continuació.

Teoria general de sistemes

Ludwid von Bratalanffy crea la teoria general de sistemes, diu que les sistemes, per exemple calefacció de casa; sistema que escalfa l’aigua freda, a través de gas, escalfen aigua,amb l’ajut del termostat, d’una bomba de pressió o d’una caldera. Doncs, sistema es defineix com  un conjunt integrat de diferents elements que depenen uns dels altres.

En un sistema hi ha una informació mecànica, tot es transmet de manera digitalitzada, es possible quan el sistema es basa en informació. Anem fent sistemes sofisticats, com per exemple un cotxe, que si pita o té cop més complexes.

La gent més creativa és la que crea coses, ja que Ludwid no és ni enginyer. Parteix dels sistemes dinàmics regulats de l’organisme vital, ja que ell era biòleg, per exemple perquè ens engreixem o perquè ens puja la temperatura,estudia els sistemes vitals. El cos es un sistema biològic que és de regulació i control que té l’organisme, automàtic. Després ho aplica a la màquina.

La funció fa l’òrgan, l’animal que té potes, que va sortir de l’aigua va adaptar-se a l’ambient de manera que li van sortir cames. Per adaptar-se a la funció s’ha de crear l’òrgan. Quan tinguem noves necessitats, les inventarem per adaptar-nos. Només es posa en marxa quan hi ha una necessitat fins a realitzar-lo.

Les categories ens ve de la biologia. Dins de l’aparell o sistema trobem l’òrgan, per exemple, dins del sistema circulatori trobem el cor, i dins de l’aparell respiratori trobem l’òrgan del pulmó.

FINALITAT, sempre es global, de la calefacció es crear una temperatura adequada per tal de estar còmode a casa

OBJECTIUS, per tal de fer un treball a casa, que estarem quiets haurem de posar la calefacció , si hem de fer feina de netejar , la baixarem ja que tindrem calor.

Ambdues tenen relació, adequat a la demanda del consum, s’ha de passar la informació de l’una a l’altre.

Metodologia: fa referència al conjunt de procediments basats en principis lògics, utilitzats per aconseguir una gamma d'objectius que regeixen en una investigació científica o en una exposició doctrinal

·         Deducció: Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d'una o més proposicions (premisses) una altra que n'és la conseqüència (conclusió), en virtut d'unes regles lògiques.

·          Inducció: Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.

·          Experimentació: ètode científic d'investigació que es fonamenta en la producció d'experiments i que té com a finalitat determinar si hi ha una dependència entre diversos factors i quines són les lleis d'aquesta interdependència.

·         Analogia: Relació de semblança entre coses diverses, relació entre dues o més coses que tenen quelcom de comú, semblança de relacions.

El tot és més que la suma de les parts. Jo persona el tot sóc molt més que el meu dit, que la guapura, la persona és una integració del tot. En el fons som natura.

Isomorfisme: tenen igual forma. El professor R.Panikkar, va trobar que podem trobar coses que això que fem aquí a la Índia també ho fan, troba el homeomòrfic, compleix la mateixa forma i la mateixa funció. En totes les cultures, el símbol de la taula es signe d’amistat, seus amb els més estimats, no seus amb els teus enemics. La plaça central d’un país, trobem referents iguals a la nostra ciutat, com la plaça Catalunya.

En la millora continua, que hi ha una obligació que és del director i gestiona uns recursos, que es generen uns productes, que són els alumnes, i s’han de prendre noves decisions,a partir dels resultats dels alumnes com millorem. Sistema circuïtal, millorant la satisfacció dels clients, que són els pares.

Cibernètica i educació

Norbert Wiener: s un dels científics més brillants i influents del segle XX. És el pare indiscutible de la cibernètica, i, com a tal, un dels pares de la informàtica o computació

La cibernètica és el procés de regulació i optimització, va de lo orgànic a lo mecànic. Se centra en la informació, en el control, la regulació i comunicació

Entropia: tendència al desordre, la vida és dinàmica, és tot un cicle.

Neguentropia: organitzar la informació, posar ordre, un procés rítmic.

Teoria matemàtica de la informació de Claude Shannon(1949): a ser un enginyer electrònic i un matemàtic estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació. La Teoria de la informació és una branca de la teoria matemàtica de la probabilitat i l'estadística que estudia la informació i tot el relacionat amb aquesta, és a dir els canals, la compressió de dades, la criptografia i d'altres temes relacionats.

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, sense deixar de banda la subjectivitat, consciència i creativitat

Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Es va aplicar quan va arribar la preocupació de mesurar.

Ralph Tyler, 1939: avaluació educativa com a mesura de resultats. Era un educador americà que va treballar en el camp de valoració i avaluació. Va servir damunt o va aconsellar un número de cossos que posen directrius per la despesa de fons federals i va influir la política subjacent de l’Educació Elemental i Secundària Acte de 1965. Tyler va presidir el comitè que finalment desenvolupat la Valoració Nacional de Progrés Educatiu (NAEP).

1942: avaluació del currículum; entre objectius i resultats. Això que ensenyem és el que hem d’ensenyar? Avaluació per millorar el currículum

Comença amb l’expansió de l’educació  La obsessió per millorar els resultat

Al  1950 hi va haver una expansió de l’educació sense resultats millors.

A partir de 1970 es professionalitza en l’avaluació: Scriven, Stake, Stufflebeam. Van fer un comitè  conjunt, van fer unes normes per què és la preocupació de com avaluar als alumnes, als centre, la competència dels professors i currículum, perquè tot forma part del sistema, però el que determina més al qualitat de l’educació, el determinant: és el professor. Realment tots influeixen, el professor és determinant.

·         Scriven: és un acadèmic nord-americà, titulat en matemàtica i doctorat en filosofia.
Va realitzar contribucions significatives en els camps de la filosofia, la psicologia, el pensament crític, i, sobretot, l’avaluació educativa. Ha produït més de 400 publicacions erudites i treballat com a revisor editorial per 42 revistes especialitzades. Scriven és ex-president de la American Educational Research Association (Associació Americana d’Investigació Educativa) i la American Evaluation Association (Associació Americana d’Avaluació). També és redactor i cofundador del Journal of Multidisciplinary Evaluation (Revista d’Avaluació Multidisciplinària).

·         Stake: és un psicòleg educatiu nord-americà, especialista en avaluació institucional i avaluació qualitativa. Aplica la seva pròpia metodologia de l’estudi de casos. És el creador de la denominada avaluació comprensiva o avaluació receptiva. Actualment és professor emèrit a la Universitat d’Illinois en Urbana-Champaign i Director del Center for Instructional Research and Currículum Evaluation – CIRCE.

·         Stufflebeam:el model d’avaluació va dirigit específicament per proveir informació que ajudi al procés de la presa de decisions.

L’avaluació de context estudia l’ambient del programa i el seu propòsit és definir un ambient rellevant. Serveix a les decisions de planificació ja que s’identifiquen les necessitats de la població sota estudi i les oportunitats per satisfer-les.

L’avaluació del insum està dissenyada per proveir informació i determinar com s’utilitzaran les fonts d’acord amb les metes del programa. S’avaluen els aspectes específics del currículum. Atén les decisions estructurals; identifica i jutja les capacitats del sistema, les estratègies, el pressupost i els itineraris.

L’avaluació del procés dirigeix la decisió de la implantació i el control en el maneig del programa, s’identifica o prediu durant el procés defectes en els dissenys i implantacions dels procediments i es mantenen registres dels esdeveniments i les activitats.

Finalment, l’avaluació del producte proveeix informació que ajuda a decidir als avaluadors a continuar, acabar o modificar el nou currículum. A més, serveix a les decisions de retrocomunicació del programa, ja que s’identifiquen i es jutgen els resultats del programa a la llum dels objectius i de la informació del contingut, insum i procés.

Joint Committe on Standards for Educational Evalution, 1981: és un comité  Canadenc/americà que es  basa en l’Organització de Desenvolupament de les Normes (SDO). El Comitè de Junta representa una coalició d'associacions professionals importants que es va formar al 1975 per ajudar millorar la qualitat d'avaluació estandarditzada.

Control de la despesa pública.

Skinner, instrucció programada

Els aspectes instruccionals sobretot la operatòria, quan ja se sap llegir, o escriure, es poden fer amb instrucció programada, dóna una regla, fa els exemples, ho apliques, i fas el pas següent.  Màquines d’ensenyar.  La clau està en seqüènciar bé el problema.  L’estudiant aprén ràpidament ,i queda alliberat de la ansietat, el treball es fa agradable, queda absent d’haver d’estudiar. L’estudiant es lliure d’avançar, cadascú ho fa al seu ritme, és un principi de l’escola activa de 1800. Cada estudiant segueix un programa elaborat.

Taxonomia dels objectius de l’educació

des del punt de vista cognitiu.

Als anys 50, en Bloom. Programar l’ensenyament per objectius clars i avaluables:

·         Coneixement: recordar, identificar, localitzar

·         Comprensió: entendre interpretar

·         Aplicació: tècnica, saber fer, realitzar

·         Anàlisi: descomposar el que és complex en part, elements.

·         Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura

·         Avaluació: indicadors clars per a comprovar l’aprenentatge.

Introducció a España, als anys 70, i va començar l’avaluació contínua, abans només eren notes, després l’avaluació es passar a dir inicial o final. El continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals-habituacions. Hem intentat entrar en la taxonomia.

David R. Kraathawohl, 1960, àmbit de l’afectivitat. Wallon

·         Recepció: consciència, predisposició, atenció selectiva

·         Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció

·         Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament

·         Organització: conceptualització, organització sistema de valors

·         Caracterització , conjunt i valors: perspectiva generalitzada, caracterització

La formació tecnològica dels mestres

·         Pensament sistemàtic

·         Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada, He d’informar-me primer.

·         Programar les actuacions, seguir el procés tecnològic

·         Finalitat i objectius previs i no prendre’ls de vista

·         Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats

·         Avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre.