30 PUNTS DE L’ESCOLA NOVA

1. Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica

L’ensenyament escolar es basa en l’ensenyament teòric, avui dia és cert que convindria una pedagogia pràctica, ja que l’ensenyament teòric és avorrit. Amb l’ensenyament pràctic, l’experiència es memoritzen molt millor els conceptes i explicacions.

2. L’escola nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l’infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d’internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

Actualment és el contrari, l’infant ha d’estar amb la família, internats hi han pocs, aquests hi són com a última opció. Els internats avui dia si que és cert que tenen la bona fama de ser molt eficaços.

3. L’escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l’infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

És estrany trobar una escola fora de la ciutat, molta gent que viu a pobles petits han de traslladar-se a la ciutat, encara que si que fan excursions per conèixer la natura, o tallers dins de la pròpia escola.

4.L’escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d’un educador, amb els suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d’una influència femenina adulta ni de l’atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

Com ja hem dit, els nens viuen amb els pares, ja que són altres temps, i només s’interna al nen per motius econòmics o per disciplina. Així que avui dia no es priva als infants d’una influència femenina, no masculina. Però també als internat d’avui dia hi ha una igualtat tant de mestres homes com de mestres dones.

5.La coeducació

Avui dia també es fomenta la coeducació, ja que té com a objectiu promoure una educació igualitària, sense distinció de sexe.

6. L’Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

Aquestes hores s’han reduït, avui dia fan dues hores a la setmana en l’assignatura de plàstica, que és teòricament on els nens fan els treballs manuals.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d’animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

La fusteria ha passat com a ofici, s’ha eliminat de l’escola, pot ser alguns tallers, però com a molt un nen ha vist un taller de fusta un cop el la seva trajectòria escolar. No obstant pel que fa la l’agricultura i la cria d’animals petits, algunes escoles encara de ciutat, conserven d’una manera minoritària aquests hàbits.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l’esperit d’intervenció i el seu enginy.

Tot està molt programat, i l’únic temps lliure seria l’hora del pati. El nen no té estona per gaudir.L ’esperit d’intervenció es fomenta però d’una manera molt minoritària, el professor explica i simplement el nen és limita a intervenir en cas de dubte.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com pels jocs i els esports.

Avui dia si que es fa gimnàstica, encara que no se li dóna tana importància, ja que la gimnàstica d’educació infantil i primària es basa en jocs i esports, no en conèixer el cos.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l’Escola Nova.

Els propis nens no ho donen com a important, sinó com a esbarjo, pot ser si els professors si que ho veuen com una tasca educativa. Encara segueixen havent-hi viatges, avui dia dit colònies, i excursions que pot ser si als nens se’ls hi queda la informació i la vivència més ràpidament que no fent-ho a classe

11.  En matèria d’educació intel·lectual l’Escola Nova procura obrir l’esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats

Totalment al contrari, avui en l’escola es fa una tasca de memoritzar, com per exemple: les taules de multiplicar. No t’ensenyen el perquè, ni a raonar. Els exàmens, l’objectiu del qual és memoritzar i escriure allò que t’has memoritzat, pot ser sí, raonant-ho, dient el perquè.

12. La cultura general es completa amb una especialització, primer espontània, 

després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l’adolescent en un sentit professional.

Quan surts de la ESO et pots especialitzar en algun ofici en concret. Però quan surts d’estudiar la ESO realment no tens clar quina especialització has fet ja no has rebut cap noció al respecte. Els adolescents surten al camp laboral per necessitat diners, la majoria.

13. L’educació es basa en els fets i les experiències. L’adquisició dels coneixements 

surt d’observacions personals o, en el seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica: no la precedeix mai.

Al contrari, com hem esmentat abans, la teoria prioritza la pràctica. Pot ser després de fer la teoria, et porten a excursions o et visionen vídeos com a suport de la teoria.

14. l’Educació es fonamenta en l’activitat personal de l’infant.

Pot ser en una educació infantil sí, però en una primària es basa en adquirir conceptes.

15. l’educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l’infant. Les actualitats de l’escola o de l’ambient generen activitats ocasionals, que ocupen un lloc rellevant en l’Escola Nova

Es basa en els interessos de la societat. Si que és cert que són activitats ocasionals, però al contrari no són rellevants.

16. El treball individual del nen

 Avui dia a les escoles hi predomina el treball individual en els infants i seria més convenient que es fes més treball en grup.

17. El treball col·lectiu o en equip

El paper del treball en grup deuria d’estar més valorat a les escoles actuals, ja que és molt 

important que els nens es relacionin i aprenguin a treballar amb els altres.

18. L’ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A  la tarda es dediquen una o dues hores, segons l’edat, a l’estudi personal.

Disposem de 6 hores de treball en el sistema escolar de primària, les 6 hores estan dedicades 

al treball de tota la classe i per tant no predomina una atenció a l’estudi personal, fet que hauria de reincorporar-se. Els alumnes haurien de disposar de més hores per una atenció individualitzada. Igual que abans la distribució de hores són 4 al matí i 2 a la tarda.

19.S’estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

 Aquest punt ha canviat totalment ja que no s’estudien poques matèries durant un dia, 

s’acostuma a donar una matèria per cada hora. La diversitat no neix de la manera de tractar-les sinó de les matèries tractades i potser sovint es més important que la diversitat neixi del tracte.

20. S’estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

S’estudien les mateixes matèries durant tot l’any, vénen a ser unes 10 matèries.

21. L’educació moral, com la intel·lectual, no s’ha d’exercir de fora a dins, per l’autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l’experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d’aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

 L’educació moral és tractada a les escoles i es fa també a partir de l’experiència. A més continua la república a l’escola o a cada alumne se li ofereixen unes tasques que ha de complir individualment i diferenciades dels altres.

22. Manca d’un sistema democràtic integral, en la majoria d’escoles noves els infants escolleixen delegats, amb una responsabilitat definida.

A primària acostuma a haver-hi la tasca d’un delegat a l’aula, però no té la mateixa funció que els delegats de secundària, que és transmetre les opinions del alumnes.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionat un auxili mutu efectiu. Aquest càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

 Als infants se li donen càrrecs i van rotant pels diferents alumnes, a ells els agrada realitzar-los i es senten còmodes.

24.Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

 Les recompenses no consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. Als nens no se’ls deixa que puguin desenvolupar la seva creativitat, pot ser una mica més a infantil , que a primària

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada

Els càstigs  no son els apropiats amb la falta comesa, ja que els càstigs més comuns facis el que facis, són copiar, o no anar al pati.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys

 L'emulació té lloc, per la comparació del seu treball amb el dels seus companys en comptes del treball present i el seu treball passat. NO es valora gaire la progressió del nen. Això ho haurien de valorar més amb nens que no treuen mai bones notes, però que dons de la seva trajectòria van evolucionant.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

L'Escola d’avui dia no és cap ambient de bellesa, simplement és un ambient d’estudi, al qual es va a estudiar.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra

 Si és cert que es pràctica la música, però d’una manera teòrica: saber l’escala musical, els músics, etc.. Algun cant de tant en quant si que es fa, o es toca un instrument com la flauta.

29. L'educació de la consciencia moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.

 La consciència moral no es practica amb narracions i lectures, les lectures son obligatòries i als nens els hi costa. Els nens fan les redaccions amb la finalitat de que el professor li agradi, i  no cometi gaires faltes, no ho fan per provocar reaccions de cap tipus

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.

L’educació en els adolescents si que es basa en reflexions, en saber el perquè de les coses, però no hi ha cap tipus de progres espiritual. Hi ha molt poques escoles que tinguin una actitud religiosa, les escoles están o a favor o en contra, però no hi ha un intermig en què et deixin escollir si fer-la o no.