ACCIÓ(directa amb alumnes)
Renovació pedagògica, ajustar l’acció als alumnes
DECISIÓ (Administració)
Ordenació educativa, regulació administrativa
PENSAMENT (recerca)
Innovacions educatives, canvis necessaris
En el món de l’educació ens trobem aquest àmbits:
· Uns han de fer l’educació: mestres
· Uns han de decidir que ha d’haver: administració
· S’han de pensar, recercar, la manera d’ensenyar amb el moment: pensadors
Al nostre país tenim el triangle de les recerques perdudes, a la universitat hi ha uns que pensen com ha de ser l’educació, la pensen, uns altres la decideixen: departament d’ensenyament. Com ha de ser tot, el currículum, les oposicions com seran, ho decideixen. Tenim els que pensen i els qui decideixen. I a l’escola tenim els mestres que amb el guix ho fan com poden, se’n surten. Hem d’aconseguir lligar les tres coses, l’acció, decisió i pensament. Els mestre han de fer una renovació de la pedagogia, dia a dia, saber fer una escola actualitzada.
Les innovacions educatives: en plural, distingit de renovació pedagògica:
Renovar és poc a poc dia dia,veien els alumnes i mitjans canviar la manera d’educar, el que va fer Freinet, és diferent de les innovacions, perquè venen de fora de l’escola. La informàtica és una innovació ja que ve de fóra, el que hem de fer és saber com aplicar-ho a les aules, renovació de mètode pedagògic. S'ha d'adaptar a la societat en la que viuen els nens. Ha de tenir en compte la pedagògia i la metodologia que s'ha anat incorporant al llarg dels anys. L'educació ha de tenir part del passat i part del present i ha d'anar evolucionant a mida que passa el temps per adapatar-se a les necessitats dels infants. Actualment, l'infant es troba en l'època de la informació i la telecomunicació, i l'educació s'hi ha d'adaptar per poder cobrir les necessitats dels infants i els seus interessos.
Aquesta evolució es fa a través del docent, a les classes als espais en el que està el nen, els mestres saben millor que ningú quines són les necessitats dels seus alumnes, els ha de conèixer.
Aquesta evolució es fa a través del docent, a les classes als espais en el que està el nen, els mestres saben millor que ningú quines són les necessitats dels seus alumnes, els ha de conèixer.
Diferències de fer un mètode i un sistema pedagògic
Tenim una evolució, unes diferències, en diferents pedagogs i pensadors:
Maria Montessori: fa un plantejament evolutiu a partir de la capacitat biològica de l’infant, i creu que ha de crear unes condicions per a que es desenvolupi, ell ja té el pla de desenvolupament li posem les eines per a que ho desenvolupi. Vol que l’acompanyen que esperem el moment llindar, però seguir-lo, acompanyar-lo.
DECROLY: no és tan natural és més social. Globalització: observació, associació, expressió, uns passos d’uns mètodes, està organitzant un camí per arribar a un aprenentatge.
Freinet: sempre deia tècniques,però fa un sistema pedagògic, ell té en compte la societat en la que està incorporat, ell va tenir en compte el cinema, el micròfon. Mira en quin món vivim i ho incorpora a l’educació. Sistema escolar integrat en una societat.
L’escola és mediació, com una caixa, com una fàbrica, on es donen uns processos. En aquest cas l’escola té unes entrades i sortides, és un sistema pedagògic, on hem de fer modificacions per a que les coses funcionin, ha d’estar ben compensat, i si falla una cosa, ja està descompensat. Veiem diferents punts a tenir en compte.
1. Nucli: en l’aula, on hi professors i alumnes, i lo important és el procés d’interacció entre professors i alumnes.
2. Fletxes: que van en totes direccions: els mestre han de conèixer els alumnes, i segons els professors processi la informació el comportament de l’alumne serà diferent. El mestre ha de saber dels seus alumnes: la música que escolta: les coses que interessen, s’han de conèixer als alumnes que tens al davant. Segons això el mestre es comportarà i donarà la classe d’una manera o d’una altra. Saber amb que pot amenaçar. El comportament del professor, que parli del que li interessa, exemples relacionats amb els alumnes, això fa connectar amb els alumnes. Segons el que els hi agradin els alumnes, pot interferir en l’explicació en aspectes que els hi agradi.
3. Entorn social cultural ambiental: els professors han d’estar atents saber quins que els hi interessa als alumnes a l’entorn escolar, per poder contribuir, connectar, és la manera d’atraure’ls, de manera que els impliques en l’aprenentatge.
4.Entorn cultural personal: la finalitat és saber connectar amb les coses que m’interessen, de manera que faig la meva cultura personalitzada. Coses que omplen la vida. En al societat de masses es necessita gent que pensi que no estigui enfocada al consumisme, amb una cultura personalitzada.
Els dos motors del sistema
Els dos motors del sistema són el mestre i els alumnes. No és el pressupost, ni la política d’educació , ni la família, que son necessaris. El mestre és una unitata psicofísica socialcultural. Ha de ser un adult equilibrat, no enfadar-te amb el nens per que et diguin unes coses, raó-pensament: , emoció-sentiments
L’alumne també està en una societat i cultura que se’ls hi ofereix: unitat psicofísica sociocultural. Menor en procés de construcció: estabilitat-desestabilitat: hem d’assegurar que vagi trobant la seva manera. Que un es sàpiga conèixer.
Una educació emocional: voluntat d’aprendre : ho podem relacionar amb Wallon: la voluntat d’aprendre és de tipus emotiu, doncs el mestre ha de crear motivació, ha d’estar convençut, i l’alumne també ho està, perfecte. Però si uns dels dos no, costarà més però s’ha de fer.
Per una altra part el nen no només ha de tenir una voluntat d’aprendre, també cal que sàpiga distingir i identificar els seus sentiments. Un nen emocionalment sa, podrà arribar a aprendre i a desenvolupar-se globalment, que un nen que no ho està. Per això és tant important que abans d'ensenyar matemàtiques, ciències o llengües, els nens aprenguin a ser emocionalment sans.
Practica reflexiva: no treballen sols, ho fem en equip, podem parla-ho tot, els mestres, recolzar-se entre ells. Cal reflexionar sobre l'acció educativa que realitzem, sobre la nostra feina. Saber captar els errors, i millorar constanment. Per això cal saber ser crític sobre un mateix, i rebre una formació permanent al llarg de la nostra vida professional. Hem de tenir en compte que treballem formant a persones, per tant, la nostra tasca és importantíssima per la societat i el seu desenvolupament, i és per aquesta raó que cal saber millorar constantment.
Educació comuniActiva:
L'escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992)
És l'escola activa de 1889 (Abbotshome School, UK), de 1913 (30 punts Escola Nova de Ferrière) reflexionada, ajustada a una societat de comunicació de masses
Freinet va fer l'Escola Moderna de les Tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps dissenyant el PROGRAMARI PEDAGÒGIC.
Avui
Tècniques d'Informació i Comunicació (sistemes i aparells)
Continguts de Comunicació de Masses (transmissió, inculcació)
Moda, Novetat, Noves tendències, Consum, Consumisme.
L´educació dels nostres nois i noies no només resta reduïda a la feina a l´aula. A la que trobem alguna activitat interessant fora de l´Escola ampliem els coneixements
Participem a diverses activitats que s´adapten als nostres temes de treball i que ens ajuden a asolir un millor aprenentatge i a reforçar els que treballem!
Escola activa dissenyada al segle XX.
Avui: hem d’incorporar els sistemes i aparells, els continguts de comunicació de masses que hi ha a la societat. Compte amb la moda, novetat, noves tècniques. La tendència de la societat d’avui en dia tendeix cap al consum i consumisme, a fent-se consumir excessivament Des de l’educació s’ha d’ensenyar a la persona que això no és cert i que no s’ha de tenir una visió consumista en el món.
Educació i mitjans de comunicació en masses
Corresponsabilitat educativa
Relaciona família i escola, no és un problema de família i escola, sinó molt més, cal tot l’entorn per educar un infant,tothom, tota la tribu, tota la ciutat. Avui especialment, hem de cridar el mitjans de comunicació per ajudar a créixer a la infància, no només per l’audiència
FAMÍLIA
És un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Una de les principals funcions de la família és per produir i reproduir persones des de la vessant biològica i sociològica. Així, l'experiència de la pròpia família es desplaça al llarg del temps. Des de la perspectiva dels nens, la família és una referència en l'orientació: la família serveix per situar socialment als infants i té un paper important en la seva enculturació i la seva socialització.Criar infants no és l'única funció de la família; en societats amb una divisió sexual del treball, el matrimoni i la relació resultant entre dues persones és necessari per a la formació d'una família econòmicament productiva.
ESCOLA :és el nom genèric de qualsevol centre docent, centre d’ensenyament, centre educatiu, col·legi o institució educativa.
SOCIETAT EN GENERAL (tots els ciutadans):
La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. Hi ha societats animals l'estudi del qual el realitza la sociobiologia o la etologia social, com les societats de formigues o les de primats. Les societats de humans estudien les anomenades disciplines socials, principalment la sociologia i altres com la antropologia i la economia. Modernament, hi ha un interès de la física, des de la perspectiva de sistemes complexos, per l'estudi de fenòmens socials i aquest esforç ha donat lloc a disciplines com la sociofísica i la econofísica. En un sentit encara més ampli, es parla de societat virtual als fenòmens que es generen i observen en grups baix interacció en el ciberespai, societats artificials com la d'ordinadors interconnectats o societats de robots, d'autòmats, de criatures digitals, etcètera.
MITJANS DE COMUNICACIÓ:
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèria de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art.
Agents de educación- comunicación- cultura (Martí Teixidó)
Carta de compromís educatiu
La Llei d'Educació de Catalunya 2009 estableix la Carta de compromís educatiu:
El Departament d'Educació ha elaborat el document d'orientacions que guiarà l'elaboració de la carta de compromís educatiu. L'objectiu del document és incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives.
El document d'orientacions estableix que els centres públics i concertats que imparteixen educació infantil, primària o ESO hauran d'elaborar la carta de compromís educatiu abans d’acabar el curs 2010-2011. Per a la resta d'etapes educatives, en canvi, serà voluntària.
Els pares, mares o tutors i els responsables dels centres hauran de signar el document un cop s'hagi aprovat, mentre que en cursos posteriors se signarà en el moment en què l'alumnat es matriculi per primera vegada a l'escola o institut.
Els mitjans de comunicació què?
Falta un PACTE SOCIAL PER LA INFÀNCIA
Tots els ciutadans i ciutadanes han de ser capaços i compromisos en l'educació de la infància.
Aquest pacte per la infància és absolutament necessari. Com he dit anteriorment TOTS formem part de l'educació dels nens i nenes, i actualment més. És necessària que es protegeixi a la infància en quan al que retransmeten els mitjans de comunicació. Tot i que seria interessant que mentre els nens miren la televisió ho facin amb un adult (especialment si no existeix aquest pacte i les televisions tenen més en compte el nivell d’audiència que no pas, QUI és l'audiència).
La Ciutat educadora
La ciutat educadora té personalitat pròpia, integrada en el país on s'ubica. Per tant, la seva identitat és interdependent amb la del territori del qual forma part. És també una ciutat que es relaciona amb el seu entorn, amb d'altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats d'altres països. El seu objectiu constant serà aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants.
Ciutats educadores:moviment iniciat als anys 90. Declaració de principis. Vàries ciutats s’ han ajuntat perquè creuen que la ciutat pot ser un agent educador, ja que té molts recursos, però s’ han de potenciar i apropar als centres educatius i en general a tothom, també als adults. Diferents ciutats poden iniciar projectes de col·laboració. (fan interacanvis d’ experiències, ...)
El treball en xarxa
No hay comentarios:
Publicar un comentario