Autonomia: per poder treballar la seva pròpia metodologia i els complir els seus objectius
Direcció: per a un bon treball en equip del professorat del centre, i que la direcció supervisi que es duen a terme els objectius proposats
Avaluació: és essencial per poder valorar la feina dels alumnes, i la del propi sistema.
Supervisió: aquesta és realitzada per inspectors de l’educació per a realitzar avaluacions de si treballen correctament .
Sistema escolar de Catalunya LEC/2009
Subsistema de SE d’España LOE /2006
Derivat de l’Estatut de Catalunya /2006 que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional:
· Amb membre recusats
· Membres amb mandat finalitzat
· Més de tres anys per emetre sentència
Estem en un subsistema, ja que no ens ho podem inventar tot, ja que Catalunya està sota les lleis d’Espanya. Es va fer la LOE i per això el sistema escolar de Catalunya és un subsistema dels sistema escolar d’Espanya, ara pren una especial rellevància. Els problemes són generals de política afecten a l’educació ja que España dóna instruccions que potser Catalunya no vol. Ara diuen que faran una altra llei, si es tornar a fer desorientem als alumnes, ja tenim la LOE i la LOGSE. Ens van donar una estatut i algú va fer la broma, del 2006, pense que és una innocentada per Catalunya.
Autonomia de centres i rendiment de comptes
responsiveness : el que nosaltres traduïm com autonomía, capcitat de donar resposta a les situacions, si hi ha una problema que fer. Decidir tu sol, no carl preguntar a ningú, ha de poder prendre ell les decisions. Com més capacitat de prendre decisions has de donat més comptes de resultats
responsiveness : el que nosaltres traduïm com autonomía, capcitat de donar resposta a les situacions, si hi ha una problema que fer. Decidir tu sol, no carl preguntar a ningú, ha de poder prendre ell les decisions. Com més capacitat de prendre decisions has de donat més comptes de resultats
Accountability: més rendiment de comptes; de resultats.
Els centres educatius disposen d'autonomia [LEC: 90.1]en els àmbits: que no es dóna, se la agafa cada un.
Finalitat i àmbits de l'autonomia dels centres educatius
1. Els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.
2. En exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.
3. L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel·lència de l'activitat educativa.
1. Els centres educatius disposen d'autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials.
2. En exercici de l'autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu.
3. L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'equitat i l'excel·lència de l'activitat educativa.
· Pedagògic: [LEC: 97] la manera d’ensenyar si es fa amb ambients: exercita l’autonomia pedagògica. Com seria l’exemple de l’escola Decroly.
Àmbit de l'autonomia pedagògica
1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
2. L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.
3. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.
4. Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.
5. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació.
2. L'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes.
3. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de l'acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu.
4. Les opcions pedagògiques dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d'acord amb llurs possibilitats individuals. Aquestes opcions s'han d'incorporar al projecte educatiu i s'han de revisar periòdicament.
5. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l'exercici de l'autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo.
· Organitzatiu: [LEC: 98] l’organització va més enllà de lo pedagògic: horaris, fer departaments, els cursos.. aspectes organitzatius.
Àmbit de l'autonomia organitzativa
1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.
2. Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92.
3. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
4. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.
1. Els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya exerceixen l'autonomia organitzativa per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament.
2. Les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya s'han d'ajustar als principis d'eficàcia i d'eficiència i s'han d'orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes, en aplicació del projecte educatiu i dels objectius generals de l'educació, i en aplicació, si escau, dels acords de coresponsabilitat a què fa referència l'article 92.
3. En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l'estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.
4. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d'organització i funcionament.
· Gestió de recursos humans: [LEC: 99] : queda reculli per primera vegada la llei de Catalunya del 49: a Catalunya volien donar a la direcció a participar a l’ elecció dels mestres del seu col·legi. No s’ha acabat de desenvolupar.
D’autonomia de gestió de recursos humans i materials Article 99
1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.
d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
2. El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.
3. La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.
1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:
a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis.
b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis.
c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre.
d) El manteniment i el millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària.
e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals.
2. El Govern pot establir un sistema de provisió de llocs de treball i de direcció de caràcter extraordinari, tal com determina l'article 124.
3. La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya.
· Materials: [LEC: 99] : sempre es diu que és lo més fàcil i cada vegada es dóna més llibertat, de manera que es donen uns diners i es fa lo que es considera oportú depenent del consell escolar.
Desenvolupa l'autonomia de centres el D102/2010, autonomia.:
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix, en el seu article 2.3.c) que l'autonomia de cada centre és un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu. Així mateix, en l'article 2.3.a) s'indica que un dels altres principis organitzatius del sistema educatiu és el funcionament integrat i la gestió descentralitzada. La mateixa Llei dedica el títol VII als principis generals que regeixen aquesta autonomia, a la seva primera concreció per als centres que conformen el Servei d'Educació de Catalunya i a dotar els centres públics d'un marc específic per exercir-la.
La finalitat d'aquest Decret és aplicar els preceptes que estableix la Llei per tal que l'exercici de l'autonomia de cada centre sigui compatible amb el funcionament integrat del sistema, concordant amb el conjunt de principis que el regeixen d'acord amb l'article 2 de la Llei d'educació, en un marc de gestió descentralitzada . El funcionament del sistema educatiu ha de fer possible l'assoliment dels seus objectius tal com es determinen a la Llei d'educació: adequar l'acció educativa per millorar el rendiment escolar en l'educació bàsica, estimular la continuïtat en els estudis postobligatoris i adequar-se als requeriments de la societat del coneixement. I fer-ho tot atenent la diversitat, avançant en la inclusió escolar de tot l'alumnat, en un context d'universalitat i d'equitat atenent els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei d'educació.
Tant la Llei d'educació com aquest Decret que la desplega fan una opció decidida perquè sigui en l'àmbit del centre i de la seva direcció on se situï l'eix central de la presa de decisions i que en tot cas sigui des del centre, en exercici dels seus marges d'autonomia, que se situïn de manera distribuïda entre el seu personal professional les diverses preses de decisió. En definitiva, els preceptes del Decret se situen en un context de lideratge fort i distribuït de les direccions i en un procés d'enfortiment institucional de cada centre educatiu.
Avaluació educativa: sistema de valoracions
És un sistema, hi ha d’haver un model. Em de donar un valor i després mirar si es compleix o no.
CENTRE EDUCATIU: és l’últim que s’avalua, lligant els resultat, tenim una valoració global.
EQUIP PROFESSIONAL : s’ha de fer en equip l’avaluació. No poden anar tots a l’atac, hem de trobar algú que defensi el que tothom acusa o critica.
ORGANITZACIÓ : ens van bé? Els horaris? El tallers? Mirar quina és la millor manera segons els cicles o els cursos, trobar una manera articulada, poder pensar si potser els adolescents en comptes d’entrar abans, podrien entrar després
ENSENYAMENT-APENENTATGE: tercer: que han après d’una àrea
GRUP-CLASSE: és la segona cosa que s’avalua, el grup classe en general.
ALUMNE 1 interès 2 rendiment 3 nivell 4 creativitat : l’hem d’avaluar primer, no ens hem de preocupar per la nota, hem de trobar el gust i entrar en la creativitat, i pensar per si mateix. Quan els professors avaluen miran el conjunt grup-classe
Avaluació del centre
INTERNA: ells s’autoavaluen. Implica una reflexió i una anàlisi del centre per tal de revisar-lo en profunditat i elaborar noves propostes de millora que hauran de ser aplicades.
EXTERNA TÈCNICA:ho fan el inspectors i es prevista per la LOGSE i la LOE. Aquesta forma part de l’actuació sistemàtica que la inspecció d’Ensenyament cada curs escolar amb l’objectiu de valorar els centres docents i l’assoliment dels objectius en les diferents àrees del currículum . Aquesta inclou:
- L’anàlisi de documentació elaborada pel centre
- La realització d’entrevistes amb membres dels equips directius, claustres, consells escolars, APA
- La participació en sessions de treballs dels equips de professors: equip de cicle,, departament i seminaris, grups de treball i comissions i juntes d’avaluació.
- L’observació directa dels desenvolupament de l’acció docent a les aules i dels treballs dels alumnes.
Fruit de l’avaluació s’elabora un informe anuals per a cada centre i un informa global dels resultats de l’avaluació en finalitzar els tres cursos escolars. Aquests informes en lliuren al Consell escolar per tal que contribueixin a la concretació de propostes per a la millora de la qualitat de l’acció educativa del centre
SOCIAL: on hi ha mestres i pares, i han de poder fer una avaluació social, que es trobin tots bé
SOCIAL: on hi ha mestres i pares, i han de poder fer una avaluació social, que es trobin tots bé
Avaluació de sistema
Proves que es fan amb mostres, indicadors, proves estandarditzades o qüestionaris¸ per saber el rendiment en conjunt del sistema escolar.
A partir d’un patró definit, farem l’anàlisi macro del sistema i micro dels centres. L’educació s’ha d’avaluar en els diferents espais (legal, organitzatiu, tècnic i econòmic) per tal de poder arribar a la màxima eficàcia i eficiència en el resultat ofert a la societat.
Patró d’avulació:
Es pot analitzar des del punt de vista legal: si es compleix o no la normativa. Organitzatiu, pedagògic i econòmic.
Model: EFQM: es tracta d’un model no normatiu, en qual es guia per l’autoevaluació, : basat en un anàlisi detallat del funcionament del sistema de gestió de l’organització usant com a guia els criteris del model
La utilització sistemàtica i periòdica del model per part de l’equip directiu permet a aquest establiment de plans de millora basats en fets objectius d’una visió comuna sobre les fita a assolir i les eines a utilitzar, la seva aplicació es basa en :
· La comprensió profunda del model per part de tots els nivells de direcció de l’empresa.
· L’avaluació de la situació de la mateixa en cada una de las àrees.
AVALUAR analitzant varaibles o indicadors:
Context: els propis alumnes, el barri.
El producte: en dona els resultat en terme de notes, però pot ser es millor veure-ho en termes més amplis. Els beneficiaris, són la societat. Grups d’interès: els pares, els ajuntaments, els propis alumnes,Que tenen perspectives diferents.
Avaluació de sistema. Consell Superior d'Avaluació CAT
DECRET 177/2010, de 23 de novembre, d'Agència Avaluació: ha quedat en suspès
DECRET 177/2010, de 23 de novembre, d'Agència Avaluació: ha quedat en suspès
L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació dóna continuïtat a la tasca ja realitzada pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i ha de contribuir a un model, unes polítiques i un servei educatiu que garanteixin el dret de tot l'alumnat a una educació de qualitat i en condicions d'equitat.
La qualitat de les polítiques i del sistema educatiu és un requeriment social i està relacionada amb el nivell d'assoliment de les expectatives socials i individuals. L'Agència té com a funció aportar coneixement que ajudi a situar i orientar l'activitat del departament competent en matèria d'educació no universitària i dels agents del sistema educatiu, per ajudar a respondre als requeriments d'una societat que ha fet del saber i del coneixement una de les seves pedres angulars per tal d'assegurar un futur millor.
Prova d'avaluació aprenentatges 6EP 2010
Objectius de la prova
• Comprovar el nivell d’assoliment de les competències
bàsiques en acabar l’educació primària
• Enfortir l’autonomia de centre proporcionant a cada un els
elements per determinar els seus punts forts i els seus punts
febles
• Donar eines d’ajust i millora útils al llarg de l’etapa de
primària
• Afavorir el trànsit individualitzat a l’educació secundària
Característiques de la prova
• És una prova universal per a tot l’alumnat de sisè
de primària de caràcter extern
• No determina el pas a l’educació secundària
• Mesura les competències bàsiques
Organització i correcció
79 comissions d’aplicació distribuïdes territorialment i
constituïdes per:
• Un inspector/a, que exerceix com a president/a de la
comissió
• Un professional dels Serveis Educatius, que exerceix
com a secretari de la comissió
• Un nombre d’avaluadors externs igual o superior al
nombre de centres de cada unitat territorial: un total
de 2.589 docents de primària i secundària
Aplicació de la prova
• Pilotatge de les proves: novembre de 2009
• Realització de les proves: 5 i 6 de maig de 2010
• Alumnes que fan la prova: 66.446
• Alumnat que no s’inclou en l’explotació de dades:
• 7,4% (8,8% al 2009) d’alumnes amb necessitats educatives
específiques (per primera vegada han estat les comissions les que
han determinat a quins alumnes no se’ls havia de fer correcció
externa)
• Nombre de centres educatius: 2.116 (públics,
concertats i privats)
España
1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa
Catalunya
1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14: per a que els professors tingues proves per mirar com va.
La qualitat de les polítiques i del sistema educatiu és un requeriment social i està relacionada amb el nivell d'assoliment de les expectatives socials i individuals. L'Agència té com a funció aportar coneixement que ajudi a situar i orientar l'activitat del departament competent en matèria d'educació no universitària i dels agents del sistema educatiu, per ajudar a respondre als requeriments d'una societat que ha fet del saber i del coneixement una de les seves pedres angulars per tal d'assegurar un futur millor.
Prova d'avaluació aprenentatges 6EP 2010
Objectius de la prova
• Comprovar el nivell d’assoliment de les competències
bàsiques en acabar l’educació primària
• Enfortir l’autonomia de centre proporcionant a cada un els
elements per determinar els seus punts forts i els seus punts
febles
• Donar eines d’ajust i millora útils al llarg de l’etapa de
primària
• Afavorir el trànsit individualitzat a l’educació secundària
Característiques de la prova
• És una prova universal per a tot l’alumnat de sisè
de primària de caràcter extern
• No determina el pas a l’educació secundària
• Mesura les competències bàsiques
Organització i correcció
79 comissions d’aplicació distribuïdes territorialment i
constituïdes per:
• Un inspector/a, que exerceix com a president/a de la
comissió
• Un professional dels Serveis Educatius, que exerceix
com a secretari de la comissió
• Un nombre d’avaluadors externs igual o superior al
nombre de centres de cada unitat territorial: un total
de 2.589 docents de primària i secundària
Aplicació de la prova
• Pilotatge de les proves: novembre de 2009
• Realització de les proves: 5 i 6 de maig de 2010
• Alumnes que fan la prova: 66.446
• Alumnat que no s’inclou en l’explotació de dades:
• 7,4% (8,8% al 2009) d’alumnes amb necessitats educatives
específiques (per primera vegada han estat les comissions les que
han determinat a quins alumnes no se’ls havia de fer correcció
externa)
• Nombre de centres educatius: 2.116 (públics,
concertats i privats)
España
1970 Es va establir l'avaluació d'alumnes contínua
1984 Es va establir l'avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa
Catalunya
1997 Es va establir l'avaluació de centre: interna, externa i de sistema
2001 es van establir proves de Cb10 i Cb14: per a que els professors tingues proves per mirar com va.
Explorant WEBS d'escoles i instituts podem veure:
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de Centre
El PEC és el document en el que es reflexa la identitat i l’ideari del centre, es concreta la seva finalitat, s’estableix l’estructura organitzativa i es recull la seva proposta educativa. Els apartats dels que disposa el PEC són:
· Les senyes d’identitat.
· Els objectius generals.
· L’estructura organitzativa.
Organització
És com es distribuiran els recursos materials, econòmics i humans.
Projectes específics
Projectes propis de cada centre. Que és important ja que fomenta entre els alumnes i mestres una interacció i comunicació, i sobretot motivació
Projectes propis de cada centre. Que és important ja que fomenta entre els alumnes i mestres una interacció i comunicació, i sobretot motivació
No hay comentarios:
Publicar un comentario