Ens centrem en aquests anys, encara que la consolidació científica de la pedagogia també engloba altres anys. A continuació veurem científics que fomenten la pedagogia:
Édouard Claparède Va ser un dels fonamentadors de l’escola Activa.
Les seves dues principals obres:
· Psychologie de l'enfant et pédagogie expérimentale, 1909
· L’éducation fonctionnelle, 1931
Va crear el Institut de Ciències de l’educació, és més un institut de psicologia evolutiva. Agafa les idees de Rousseau i les desenvolupa d’una manera científica. Aquest institut abans es deia Jean- Jacques Rousseau. Per a ell la intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se al medi, per aprendre hem de posar a prova les nostres habilitats.
Vol fer una educació per avui, no per demà, no pel dia de demà, no s’aprèn per a quan siguis gran, sinó pel moment, educació funcional. És un psicòleg de cconeixement ciéntific de l’infant o educand.
Podem dir que és un psicopedagog: coneixement i principis d’intervenció.
Aportacions a la infància:
- Mètode d’educació funcional: el coneixement que li donem, procurem que funcioni per un avui, ex: primer assegurant-nos que el infant està connectat a la classe, i si no ho està saber quin és el fracàs , el problema
- Diferenciació de l’individu: no tots els alumnes són iguals.
- La pedagogia ha de basar-se en l’estudi del nen: mirar els infants que tenim davant.
- La infància és un conjunt de possibilitats que no es deu frenar
- Necessitat de l’ésser humà: investigar i treballar, ganes de jugar, d’aprendre
- Teoria del joguet: serveix per estudiar.
- L’eix de l’educació el l’acció, no en la instrucció, que agradi fer-ho al nen.
Henri Wallon
Filòsof, metge, escriptor i polític. Va ser director de l’École Hauts Études(alts estudis).
Va escriure dues obres:
· De l'acte a la pensée, 1942
· Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945
Es basa en una psicologia basada en el coneixement social, el pensament es construeix socialment, és intel·ligència basada en l’afectivitat, proximitat física, afectiva, valorar-li al nen les coses que fa.
L’humà és un ser biològic i social, sense dualisme.
Estudiar amb visió integrada, no fragmentada, vols lligar totes les assignatures.
Va establir uns estadis de maduració, basats en l’afectivitat:
- Impulsió: motriu reflex, conèixer a la mare, la seva olor.
- Emocional: simbiosi amb l’entorn. A partir de l’any ja hi ha mirades, gelosies entre germans.
- Sensorial-motor:interacció amb els objectes, espais.
- Projectiu i executant
- Personalisme: consciència del jo
- Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors. La ESO es centra en l’adolescència, però segons Wallon, no s’hauria de centrar tant en l’estudi, i centrar-se en un mateix, contacte entre ells, entre ells i el mestre, entre els seus pares, per donar seguretat a un mateix. L’any 43 fa un estudi, a partir de nen de 12 anys, fer que cada nen escollís una assignatura que li agradés , així té seguretat i confiança. El seu mètode consisteix en estudiar les condicions materials del desenvolupament del nen, condicions tant orgàniques com socials, i veure com a través d’aquestes condicions, s’edifica una nova realitat, que és la personalitat.
Lev Semianovitx Vigotski
Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg cientìfic.Les seves obres principals:
· Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.
· Pensament i llenguatge, 1934,
Tot l’aprenentatge humà està mediat per el llenguatge, hi ha una capacitat biològica, però el que t’ajuda a construir és el llenguatge, fa de mediador entre tots els aprenentatges humans, entre la consciència i la ment. El desenvolupament humà és possible per interacció social, intercanvis socials amb símbols(no codificat) i signes(codificat): s’ha de saber distingir.
La seva llei de doble processos interpsicològics i intrapsicològics (reflexió un mateix). Les dos termes importants:
· Constructivisme: es construeix el coneixement de baix a dalt , amb ajuda; professors, pares, quan ja ets més gran ja podem treure els suports, Construir més sobre altres coneixements, però si no tenim un conceptes previs es construirà malament
· Zona de desenvolupament pròxim: Hi ha coses que s’ha d’aprendre amb ajuda: però després, quan ja ets més gran, hi ha coses que s’aprenen sol, el tercer nivell és saber ensenyar i explicar-ho, això determina un bon desenvolupament. Hem d’assegurar la comprensió, no la mecànica.
Va ser un precursor de la Neuropsicologia, que avui es pot desenvolupar (el van seguir, A. Luria i A.Damasio). Constructor de la psicologia científics, construir la societat.
Jean PiagetBiòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica. Va ser director del Institut Jean-Jacques Rousseau després de Claparède .
Les seves 4 obres:
· La représentation du monde chez l'enfant, 1921
· Le jugement moral chez l'enfant, 1934
· Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
· Psychologie et pédagogie, 1069
Vol observar comportaments de com s’adquireix el coneixement, el procés d’aprenentatge.
EPISTEMOLOGIA GENÈTICA: el coneixement té com a base la genètica, tant un nen nascut a Catalunya com Alemanya té una base genètica, podrà desenvolupar un coneixement independent de la cultura. Tant Catalunya com a Alemanya, s’han de realitzar els mateixos passos, un rere l’altre, però potser uns són més lents que els altres.
Interrelació amb el mitjà per assimilació-acomodació. Un nen potser està desconcertat, barreja el català i el castellà, finalment a una edat més avançada les distingeix, i se sent còmode tant en una com en un altre. Segons ell l’acció es previ al llenguatge.
Estableix uns estadis evolutius, centrats en la comprensió:
- Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries i terciàries.
- Preoperatori: joc simbòlic, imita el que fan els altres
- Operacions concretes : observació, causalitat, ordenació. Lliçons concretes, emmirallar-se amb la natura
- Operacions formals: generalització, conceptualització. Ho faran millor aquells que hagin fet més operacions concretes. La generalització és la porta que permet entrar a la conceptualització, cadascú arriba on pot.
Crea el centre Internacional d’Epistemologie Génétique.
Eduard Spranger
Filòsof, psicòleg i pedagog alemany
Les seves dues obres:
· Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische
· Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]L’humà és biològic, psicològic, però és molt més una concepció espiritual, l’ànima és compartida, si et fa mal alguna cosa, ex: la mort d’algú, una persona que t’estima també li farà mal.
- Relació entre escola i cultura: molt lligades, eduquem per la cultura
- La pedagogia ha de ser humanística: receptiu amb els altres
- Ciències de la natura, expliquen fenòmens
- Ciències de l’esperit: per comprendre vivències
- Pedagogia de la cultura
- L’educació a través de la cultura: aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió
TEORIA DE LA PERSONALITAT (1914): segons els valors i els interessos de tipus: teòric, utilitari, estètic, social, compromesa amb la societat, polític(que funcioni la ciutat), religiós(donar sentit a la vida) . A Catalunya va ser molt important, introduït per Joaquim Xirau; cap del seminari de pedagogia, Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.
Rudolf Steiner
Busca una pedagogia pacifista, passa de la teosofia a la antroposofia; els assumptes de Déu són assumptes dels humans. Va muntar les primeres escola Waldorf: que se centren en el ritme interior, instruments musicals, rituals interioritzadors, calmosos, defugen la música enregistrada, els ordinadors també.
George kerschensteiner
Professor de matemàtiques i física.Les dues obres:
· Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball
· Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació
· educació espiritual i amb sentit; cultura personal
· Educació social, Educació cívica/treball l'educador ha de transmetre emoció
· Direcció d'una escola del treball per a adolescents, joves aprenents.
· La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland
Anton S .Makarenko
Mestre educador, pedagog, després de la guerra ajuda a nens orfes i els desenvolupa un ensenyament cooperatiu. En un moment donat, li va donar una bufetada a un nen per buscar l’acceptació dels joves, encara que a ell no li agradava la violència
Célestin Freinet et Élise
Ell és mestre actiu i pedagog inventor. Pensa que si a la classe no hi ha comunicació, si no s’atrau als nens no es pot fer res.
Ella és creativa, també mestre, tots dos junts fan l’escola. Es va plantejar ser professor de filosofia però finalment es va decidir a ser mestre, tenint menys capacitat pulmonar (va ser ferit a la guerra), i no podia parlar gaire bé. Amb aquest problema va plantejar un sistema amb el qual no havia de parlar gaire. Va educar als nens d’una manera pacifista, l’educació ha de salvar a l’humanitat dels conflictes.
Van fer una escola privada popular, és a dir, per a que hi pogués anar tothom, més tard amb un nou president es va permetre que es fer com a pública.
Es va oposar a l’ensenyament universitari: les teories soles no serveixen per a la pràctica, col teoria relacionada amb la pràctica
Freinet va introduí les tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjants i usos cultural:
1. Impremta escolar: una bona experiència per a que el nen es pugui emportar el seu text a casa com si fos un diari. Avui, amb l’ordinador els infants poden escriure amb independència .
2. Text lliure: els nens escrivien molt més bé, un text motivat, interessant , lliure de tema.
3. Mètodes naturals: a prendre a escriure d’una manera natural, no tan mecànic.
4. Llibre de la vida: a partir d’observacions a les excursions Es basa en els passos formals de Decroly: observació, associació i expressió.
5. Fotografia i cinema: amb una càmera el nen les incorporava a la classe per il·lustrar el seu treball. I el cinema amb màquines en blanc i negre.
6. Ràdio i electròfon: per incorporar a les classes músiques, cançons, escoltar sense imatges que actualment estan a l’abast de tothom.
7. Màquines d’instrucció: va seqüenciar operacions i problemes de més fàcil a més difícil en un paper rere paper. Amb aquests papers es feien uns rotllos per posar a dins d’una caixa de sabates i un sistema per no veure la resposta però sí el problema.
8. Pla de treball setmanal: en una estona es feien grups de tallers, en altres grups individuals. El nen deia el que faria durant la setmana i al final de la setmana deien si ho havien fet o no, i fan una assemblea setmanal, fan una revisió conjunta.
9. Correspondència escolar: la va inventar per enviar-se entre els alumnes d’altres escoles amb il·lustracions o explicant-se coses per aprendre més, de la seva ciutat o del poble, per tenir motivacions.
Freint acaba amb els llibres de text i té una dimensió política. Encara que no pretenia idealitzar als alumenes
No hay comentarios:
Publicar un comentario