-necessitat de canvi del model escolar
-fomentació en el coneixement científic.
Els il·lustrats havien creat l’institució escolar, però 100 anys després aquella escola no funcionava, la gent no estava d’acord, era molt uniforme i la gent va creure que s’havia de canviar i busquen la fomentació en el coneixement científic.
Distingirem entre:
· Precursors: els que venen abans de.
· Pedagogs renovadors: estudiosos científics de l’educació
· Reformadors: de tipus social.
PRECURSORS(1890-1900)
· Comenius(1635):Es considerat el pare de la Pedagogia. Va ser teòleg, filòsof i pedagog, però ell està convençut que l’educació té un important paper en el desenvolupament de les persones. Va fer un gran esforç per a que l’educació arribés a tothom, homes i dones per igual. L’establiment de la pedagogia com a ciència autònoma i la inclusió en els seu mètodes de il·lustració i objectes, van fer de ell un precursor en les arts de l’educació i de la didàctica posteriorment . Va idear les bases per a la cooperació intel·lectual i política entre els estats, que va donar com a resultat el concepte de ‘federació de pobles’, idea que el col·loca en el precursor del pensament modern.. Va ensenyar amb la intuïció no maxacar, defenia les llengües.Les seves dues obres: Orbis Pictum: mostra un món visible en dibuixos, un llibre per al aprenentatge del llatí, que sembla ser el primer llibre il·lustrat per a nens. La didàctica magna com a artifici universal per a ensenyar a tothom totes les coses, va donar una gran importància en l’estudi de les llengües.
· Herbart(1806): deixeble de Kant: va dictar les primeres lliçons de pedagogia. És filòsof, es dedica a la pedagogia derivada de la fi de l’educació. Si vull que sigui solidari, l’educaré d’una manera per a que sigui solidari.En la doctrina de la seva pedagogia es arribar aconseguir la ‘llibertat interior’, vol dir, que el nen es lliberi de totes les influències de l’exterior i es converteixi en un autònom capaç de treure de seu interior les regles de conducta i morals. Herbart creu que no tenim el coneixement innat, i que l’esperit humà ha de ser omplert a partir del procés d’aprenentatge. Volia excitar les ganes d’aprendre, però de cap manera volia que es confongués amb el joc .
· Pestalozzi(1800): és el mestre de cap a peus, era un apassionat, tenia molt compromís amb els infants, dona moltes oportunitats als nens. Reconeix que el mestre ha d’ocupar un lloc important en el procés educatiu , accepta la necessitat d’un art de l’educació: extreure el millor del nen en el recorregut de la vida en ser adult. Considera que els elements de la instrucció deuen ser primitius: el nen rep impressiones vagues després es fan clares, alguns objectes adquireixen contorns definits i es converteixen en unitat d’experiència, les quals arriben a un major grau de qualitat i arriben a ser diferents quan es percep els elements individuals es formen idees definides i el nen és capaç de tenir unes definicions dels objectes. El mestre li deu presentar al nen una lliçó que al nen li permeti veure, tocar i manejar per ajudar-lo a arribar a una definició clara i precisa.
REFOMADORS SOCIALS
· Josep de Calasanç(1592): a Roma fa escoles per a nens pobres, escola pia. Calassanç va ser el creador de la primera escola popular, pública i gratuïta de l'Edat Moderna a Europa. Un tipus d'escola que, des de la seva fundació fa quatre segles, ha mantingut aquestes característiques fins als nostres dies.Va ser una innovació altament revolucionària que trencava de forma radical amb els privilegis de classe que mantenien en la marginació i la pobresa a grans masses de població.En la història de l'educació, Josep Calassanç és el gran pedagog dels pobres, el pedagog de la gratuïtat i la generalització de l'ensenyament a tota mena socials sense discriminació. La seva fermesa en aquests principis va ser total al llarg de la seva vida.
Hi ha múltiples mostres de la vigilància sense fissures que va exercir sobre les seves escoles en relació amb aquest tema: "Respecte a fer pagar als alumnes l'acomodació de les escoles, els bancs o altres coses, no ho facin de cap manera". "Adverteixi que els mestres no demanin res als alumnes". "He d'avisar-li d'una falta i descuit gran que es dóna en aquestes escoles, es tracta de vendre i comprar"
En segon lloc, per la seva estricta aplicació dels principis cristians, va ser també el pedagog de la no discriminació social, racial, o religiosa. No sols va ser el valent i generós actitud que va mantenir amb perseguits per la Inquisició com a Galileu i Campanella, va ser també el fet altament significatiu en aquella època que va matricular a les seves escoles a alumnes jueus, als que tractava amb idèntic respecte. De la mateixa manera, a les seves escoles de Germania també va escolaritzar alumnes de religió protestant. El seu prestigi i el seu universalisme van ser tan grans que fins i tot de l'imperi turc li van arribar peticions per a la fundació d'Escola Pia que no va poder atendre, malgrat els seus desitjós, per no tenir els mestres necessaris.
En tercer lloc, Calassanç va ser el creador, organitzador i sistematizador de la graduació escolar per nivells i cicles en l'ensenyament primari, així com d'un nivell de formació professional i d'un sistema d'ensenyament secundari popular. Les seves escoles van arribar a tenir fins a 1.500 alumnes en el mateix centre escolar, i per descomptat, eren molt diferents de les escoles de mestre únic que existien als barris de Roma i en altres llocs. La grandària d'aquests centres va obligar a desenvolupar una organització escolar molt complexa i minuciosa, on la graduació per nivells i per cicles va exercir un paper molt important.
Hi ha múltiples mostres de la vigilància sense fissures que va exercir sobre les seves escoles en relació amb aquest tema: "Respecte a fer pagar als alumnes l'acomodació de les escoles, els bancs o altres coses, no ho facin de cap manera". "Adverteixi que els mestres no demanin res als alumnes". "He d'avisar-li d'una falta i descuit gran que es dóna en aquestes escoles, es tracta de vendre i comprar"
En segon lloc, per la seva estricta aplicació dels principis cristians, va ser també el pedagog de la no discriminació social, racial, o religiosa. No sols va ser el valent i generós actitud que va mantenir amb perseguits per la Inquisició com a Galileu i Campanella, va ser també el fet altament significatiu en aquella època que va matricular a les seves escoles a alumnes jueus, als que tractava amb idèntic respecte. De la mateixa manera, a les seves escoles de Germania també va escolaritzar alumnes de religió protestant. El seu prestigi i el seu universalisme van ser tan grans que fins i tot de l'imperi turc li van arribar peticions per a la fundació d'Escola Pia que no va poder atendre, malgrat els seus desitjós, per no tenir els mestres necessaris.
En tercer lloc, Calassanç va ser el creador, organitzador i sistematizador de la graduació escolar per nivells i cicles en l'ensenyament primari, així com d'un nivell de formació professional i d'un sistema d'ensenyament secundari popular. Les seves escoles van arribar a tenir fins a 1.500 alumnes en el mateix centre escolar, i per descomptat, eren molt diferents de les escoles de mestre únic que existien als barris de Roma i en altres llocs. La grandària d'aquests centres va obligar a desenvolupar una organització escolar molt complexa i minuciosa, on la graduació per nivells i per cicles va exercir un paper molt important.
· Jean-Baptiste de la Salle(1684): escoles cristianes. Va introduir importants innovacions en la pedagogia: la lliçó, per exemple, va deixar de ser impartida de forma individual, per tal d'impartir-la davant del grup classe; es va començar a ensenyar a llegir en francès i no pas en llatí, que és com s'havia estat fent fins el moment. Aquestes i altres novetats van revolucionar la pedagogia a França.
A Joan de La Salle també se'l va considerar un pioner en la fundació d'escoles per a la formació mestres rurals (Escoles Normals), escoles especials per a joves que havien estat condemnats per la justícia, escoles tècniques i professionals, o escoles secundàries per a l'ensenyança de llengües modernes, lletres i ciències.
A Joan de La Salle també se'l va considerar un pioner en la fundació d'escoles per a la formació mestres rurals (Escoles Normals), escoles especials per a joves que havien estat condemnats per la justícia, escoles tècniques i professionals, o escoles secundàries per a l'ensenyança de llengües modernes, lletres i ciències.
· Marcellin de Champagnat(1817): funda el maristes, escoles rurals.
Va començar la seva activitat pastoral a La Valla-en-Gier, una comunitat pobra de muntanya, on va quedar impressionat per la ignorància dels fidels en matèria de religió i la seva manca d'educació elemental: el 2 de gener de 1817 va decidir de fundar una congregació laica dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra, i així nasqué així l'Institut dels Germans Maristes de les Escoles, anomenats primer Germanets de Maria.
Va començar la seva activitat pastoral a La Valla-en-Gier, una comunitat pobra de muntanya, on va quedar impressionat per la ignorància dels fidels en matèria de religió i la seva manca d'educació elemental: el 2 de gener de 1817 va decidir de fundar una congregació laica dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra, i així nasqué així l'Institut dels Germans Maristes de les Escoles, anomenats primer Germanets de Maria.
· Giovanni Bosco(1853): tallers d’oficis professionals, fundador del salesians. Acollia a nens, els residia i els ensenyava un ofici. El 1835, als vint anys, va entrar al seminari, i sis anys després va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Torí, on es va dedicar al seu treball com a sacerdot. Realitzant visites a les presons de la ciutat i veient la situació en la qual vivien molts nens que habitaven a la zona, abandonats a males influències, va decidir dedicar la seva vida al rescat dels joves marginats. Joan Bosco va començar a instruir als nois del carrer: aviat els seus alumnes creixerien en nombre, atrets per la bondat del jove sacerdot.
El pare Bosco solia impulsar a l'estudi inculcant als seus alumnes el sentit del deure, apreciant sempre fins al més mínim esforç, incentivant-los, no tant que desenvolupessin la seva intel·ligència, sinó que enfortissin la seva voluntat i temperessin el seu caràcter. No havien de fer obres extraordinàries, sinó exactitud i fidelitat en el compliment dels propis deures de pietat i estudi, estant sempre alegres.
Desafortunadament, l'èxit del seu treball a l'Oratori (així anomenava el lloc on es reunien els nens) no va durar molt. El pare Bosco es va veure obligat a lliurar els espais utilitzats, i altres obstacles es van anar superposant. No obstant això, el sant es va enfrontar a aquests problemes sense rendir-se mai. Va continuar la seva labor, mudant l'oratori a diferents llocs. La seva mare se li va unir, venent tot el que tenia: la seva. Les classes van anar augmentant, i es van anar afegint dormitoris, per aquells que desitgessin viure a l'oratori. Així va néixer la primera Casa Salesiana.Va decidir que els seus integrants es dirien salesians, en memòria de Sant Francesc de Sales, qui seria el seu model de bondat en el tracte amb els joves
Però totes les dificultats que el pare Bosco va haver de superar es veurien més que recompensades per la ràpida expansió del seu orde, que es propagaria per tot el món.
El pare Bosco solia impulsar a l'estudi inculcant als seus alumnes el sentit del deure, apreciant sempre fins al més mínim esforç, incentivant-los, no tant que desenvolupessin la seva intel·ligència, sinó que enfortissin la seva voluntat i temperessin el seu caràcter. No havien de fer obres extraordinàries, sinó exactitud i fidelitat en el compliment dels propis deures de pietat i estudi, estant sempre alegres.
Desafortunadament, l'èxit del seu treball a l'Oratori (així anomenava el lloc on es reunien els nens) no va durar molt. El pare Bosco es va veure obligat a lliurar els espais utilitzats, i altres obstacles es van anar superposant. No obstant això, el sant es va enfrontar a aquests problemes sense rendir-se mai. Va continuar la seva labor, mudant l'oratori a diferents llocs. La seva mare se li va unir, venent tot el que tenia: la seva. Les classes van anar augmentant, i es van anar afegint dormitoris, per aquells que desitgessin viure a l'oratori. Així va néixer la primera Casa Salesiana.Va decidir que els seus integrants es dirien salesians, en memòria de Sant Francesc de Sales, qui seria el seu model de bondat en el tracte amb els joves
Però totes les dificultats que el pare Bosco va haver de superar es veurien més que recompensades per la ràpida expansió del seu orde, que es propagaria per tot el món.
Els maristes i la Salle els van expulsar de França perquè hi havia república i van venir aquí ja que la república refusa l’educació. A França, doncs, queda clara la separació de l’església i l’estat.
Rehabilitació i reeducació científica
· Juan-Pablo Bonet(1620): llenguatge de signes. Era sacerdot i pioner espanyol de la educació per a sords. Juan Pablo Bonet treballava com a secretari per a un policia, aquest tenia un fill sord. Bonet observava a professor particular del nen. Va publicar ‘Resumen de las letras y el arte de discurso de enseñanza al mudo’ a Madrid. Es considera el primer tractat modern del discurs al sord, i un alfabet manual. El seu intent era fomentar l’educació oral i manual de la gent sorda d’Espanya. Aquest alfabet ha influenciat a variïs llenguatges de signes, com és el francès i l’americà.
· Jean- Gaspard Itard(1801): va trobar a un nen salvatge i el va educar, el a ensenyar a llegir , escriure...
Malgrat la seva insatisfacció pels resultats obtinguts amb Víctor, o potser precisament per això, es va dedicar intensament la resta de la seva vida a l'educació de sordmuts i de cecs en la Institution impériale donis Sourd-Muets, de la qual va ser mèdic cap. Va promoure la creació de centres especialitzats per a l'atenció dels afectats per aquestes i altres minusvalideses, sent un pioner de l'educació especial. Va establir les bases del mètode de lectura Braille per a cecs. En 1821 va ser triat membre de l'Acadèmia de Medicina i va publicar la seva Traité donis maladies de l’oreille et de l’audition.
Malgrat la seva insatisfacció pels resultats obtinguts amb Víctor, o potser precisament per això, es va dedicar intensament la resta de la seva vida a l'educació de sordmuts i de cecs en la Institution impériale donis Sourd-Muets, de la qual va ser mèdic cap. Va promoure la creació de centres especialitzats per a l'atenció dels afectats per aquestes i altres minusvalideses, sent un pioner de l'educació especial. Va establir les bases del mètode de lectura Braille per a cecs. En 1821 va ser triat membre de l'Acadèmia de Medicina i va publicar la seva Traité donis maladies de l’oreille et de l’audition.
PEDAGOGS
· Friedrich Fröbel (1837): va crear el jardí d’infants de 3 a 7 anys, llegien i escrivien més tard. El joc és el més important, jugant s’aprén, lliure però alguns cops dirigit. Té una educació integral: s’ha d’aprendre a jugar conèixer i comprendre la natura(concepció naturalista), a un mateix i a déu(concepció cristiana). Vol un aprenentatge per intuïció i interès total per les coses, saber crear aquest interès.
· Keilhau: un modelo de educación esférica
El primer opúsculo escrito por Fröbel en Keilhau en 1820, que lleva por título “An unser deutsches Volk” [A nuestro pueblo alemán], comienza con estas palabras: “Desde un lugar desconocido, desde un valle escondido de nuestra patria os habla una pequeña comunidad de alemanes formada por unas pocas familias. Esta sociedad está unida por múltiples vínculos: padre, madre, hermano, hermana, pariente y amigo... Un amor los une, el amor por el hombre, por la educación y representación de todo lo que es humano, de la humanidad en el hombre” (Zimmermann, 1914, pág. 123).
Así pues, el centro de Keilhau es la familia educadora. También la enseñanza se desarrolla en un ambiente familiar, sin distinción entre alumnos de distintas edades. Una atmósfera de confianza impregna los dos círculos: familia y escuela, en los que evoluciona y vive el alumno que se va haciendo hombre.
Los métodos pedagógicos aplicados a estos niños son a la vez globales y científicos. Son globales porque asocian el desarrollo cognoscitivo e intelectual a la educación física y manual y a los aspectos sociales y religiosos, es decir, integra las fuerzas elementales en el sentido pestalozziano: “cabeza”, “mano” y “corazón” para transmitir una educación completa. En Keilhau no hay una transmisión unilateral del saber del maestro al alumno, ya que éste puede
Así pues, el centro de Keilhau es la familia educadora. También la enseñanza se desarrolla en un ambiente familiar, sin distinción entre alumnos de distintas edades. Una atmósfera de confianza impregna los dos círculos: familia y escuela, en los que evoluciona y vive el alumno que se va haciendo hombre.
Los métodos pedagógicos aplicados a estos niños son a la vez globales y científicos. Son globales porque asocian el desarrollo cognoscitivo e intelectual a la educación física y manual y a los aspectos sociales y religiosos, es decir, integra las fuerzas elementales en el sentido pestalozziano: “cabeza”, “mano” y “corazón” para transmitir una educación completa. En Keilhau no hay una transmisión unilateral del saber del maestro al alumno, ya que éste puede
Ara ja quasi no queda un treball manual.
· Francis W. Parker: estats units, era militar i va excloure una disciplina punitiva i memoritzacions . Tenir habilitats socials. S’ha de saber parlar i escriure, i fer activitats culturals, l’observació directa incorporada a l’aprenentatge. Experimentació científica amb materials, no amb llibres, observar la natura. Va fer escoles experimentals a Chicago.
· John Dewey: A l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i institucionals. L’escola ha de ser democràtica, se’ls ha d’ensenyar a intervenir, ja que en la societat ho hauran de fer. Usa u mètode: experiència directa, necessitat a resoldre, cerca d’alternatives, apuntar solucions i comprovar eficàcia.
Ell era més teòric que pràctic, era professor de filosofia i psicologia de l’educació.
Per Dewey el curriculum és el conjunt d’oportunitats educatives, és l’itinerari que farà un infant al llarg de l’escola, cada alumne té un itinerari. Les activitats que fan, com les convivències o les excursions són curriculum. Té una visió de partir del que té l’alumne, donar-li allò que l’entorn familiar no té.
· Ovide Decroly: va començar a treballar amb anormals. Era un metge que tractava amb anormals que al final va fer un ensenyament per a quests, que consistia en; treballar a l’escola per a la vida actual, no pel que podrà aconseguir. La cosa és que facis el que et vingui de gust, el que et motiva, no anar a la universitat per prestigi, si vols ser pallasso doncs sigueu. L’infant porta les ganes de fer a dins, ej: un nen hiperactiu que a casa no el deixen fer res, a l’escola es llibera.
Necessitats primàries(biològiques) a partir d’unes característiques cada nen és com és,més actiu o menys actiu. Construir la personalitat, com unes necessitats secundàries(psicosocial): donar espectatives als alumnes d’allò que són bons, l’estem orientant . De la capacitat biològica li orientem i el motivem, li triem la seva habilitat.
Les aportacions que va fer: centres d’interés a partir de les necessitats bàsiques: alimentació, protecció de l’habitatge, seguretat, treball/joc.
Globalització: el nen no pot veure mates, naturals per separat, el que ha de veure és una visió global i després nosaltres els hi inculquem, els hi expliquem la diferència. Ej: classificar fulles tendres, hi haurien les naturals i alhora les matemàtiques, i sensorial. La globalització en un nen és mental.
Amb un nou mètode de: observació, associació i expressió. Per a l’ensenyament hi ha d’haver-hi passos ; en l’observació, si vull que dibuixi bé el que faré és fer-lo observar , l’observació és la garantia de que tot s’aproximi, es tracta de que el mestre l’estimuli. En l’associació; la relació amb altres matèries, les matemàtiques és la que més s’hauria de relacionar, ej: les distàncies, els preus del mercat.. En l’expressió quan l’hem provat, experimentat, hem d’expressar.
La classe és un laboratori d’acció, han d’aprendre de la natura: com són les plantes, com s’abriguen, veure la diversitat d’animals...
No hay comentarios:
Publicar un comentario