Escola inclusiva
La podríem definir com que busca altres mètodes d’aprenentatge per a persones que tinguin dificultat , és una escola integradora. És una alternativa a tenir un centres ordinaris i especials, posar-los junts: per estimular i perquè els alumnes ordinaris s’adapten a veure a companys diferents. S’han d’incloure a tots, excepte els que estan extremadament. Per a aprendre a viure junts, amb discapacitats personals, és una alternativa ja que aprenen a viure a donar un cop de mà. Qui es fica amb un altres és que no està bé amb sí mateix. A la bases està que el docent hagi assumit les seves limitacions i així comprendre la dels altres.
L’objectiu de l’escola inclusiva, doncs, és el d’integrar a totes les persones, ja que tothom té dret a l’educació.
La inclusió és un concepte pedagògic que fa referència a la manera en què l’escola ha de donar resposta a la diversitat. Aquest terme va sorgir als anys 90 i pretén substituir al terme integració, que fins aleshores havia predominar en la pràctica educativa. La seva idea clau és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats bàsiques de tots els alumes, i no pas que siguin els alumnes els que s’hagin d’adaptar al sistema. Un dels fonaments de la inclusió és la heterogeneïtat.
· L’educació inclusiva és un dret per a tots els nens.
· Pretén que les diferències siguin la normalitat.
· Valora l’existència de la diversitat.
· La inclusió aposta per una escola que acull a la diversitat i no és excloent.
· Els principis de l’escola inclusiva estan ideològicament lligats a l’educació intercultural.
A l’escola inclusiva professors, alumnes i pares participen i desenvolupen el sentit de comunitat entre tots els participants. Professors ordinaris i especials treballen de manera conjunta i coordinada en un context natural dins de l’aula. S’han de valorar les diferencies de tot l’alumnat.
Hi ha unes fases, veiem com en el pas del temps canvien i veiem diferents conceptes com: l’exclusió: cercle que és la societat o l’escola uns estan a dins uns altres fora, la segregació, tots els que estan fora el ajuntem però segueixen estan fora, la integració, estan dins per es segueixen diferenciant i , per últim la inclusió; tot per tothom no hi ha diferències.
Atenció a la diversitat
1.Altres capacitats:
Superdotació intel·lectual: Un superdotat és aquell amb un alt nivell intel·lectual, però a més a més té altres característiques com: pensament creatiu o productiu, l’expressió, les capacitats psicomotores i les habilitats socials. La legislació espanyola recull el terme superdotació intel·lectual, però no ho acota ni ho defineix per a què existeixi una correcta interpretació per part dels agents educatius. Es pot considerar des del punt de vista escolar que un alumne disposa de superdotació intel·lectual quan en la seva producció de tasques escolars o extraescolars, en el seu comportament habitual, o en la realització de proves estandarditzades, arriba en algunes de les seves conductes o realitzacions a un resultat superior al que s’ha estimat per a la població normal de la seva edat.
2.Discapacitats
Discapacitat físic
Motriu: Discapacitat física que pateixen aquelles persones que tenen afectada la capacitat de moviment per diverses causes .
No motriu: Discapacitat física que tenen aquelles persones que per causes orgàniques no poden desenvolupar una vida plena
Trastorns sensorials:
· Gust: Hipoagèusia: Disminució de la sensibilitat gustativa. Agèusia: Falta de sensibilitat gustativa. Paragèusia: mala interpretació de gustos.
· Olfacte: Insensibilitat: A causa de deficiències del receptor sensorial es pot produir la pèrdua parcial o total de la capacitat olfactòria.
· Oïda: Sordesa total. Hipoacúsia: Pèrdua d’audició unilateral o bilateral que es dona en diferents graus. Sordesa lleugera: menys de 40 decibels. Sordesa mitjana: entre 40 i 60 decibels. Sordesa severa: entre 45 i 85 decibels. Sordesa profunda: més de 85 decibels.
· Vista: Miopia: veuen bé de a prop. Hipermetropia: Veuen bé de lluny. Astigmatisme: distorsionen les formes i visió borrosa. Estrabisme: Pèrdua del paral·lelisme normal de l’ull. Daltonisme: Alteració de la percepció dels colors. Ambliopia: Disminució de la visió o agudesa visual. Ceguesa: Falta de visió o absència de la percepció visual.
Discapacitat intel·lectual
S’entén per discapacitat intel·lectual com aquell funcionament intel·lectual inferior a la mitjana, per parlar de discapacitat intel·lectual ha d’estar per sota de 70 i ha de produir problemes adaptatius. Habitualment les discapacitats intel·lectuals significatives es detecten en els primers anys de vida (2-3 anys) Afecta a:
· La comunicació
· La vida quotidiana
· Les habilitats socials.
· L’autodirecció
· La salut
· Els continguts escolars.
· L’oci i el treball.
· La seguretat..
Les causes de les discapacitats intel·lectuals poden ser:
· Factors genètics, com en el cas del síndrome de Down.
· Errors congènits del metabolisme, com la fenilcetonúria.
· Alteracions del desenvolupament embrionari, en les que s’inclouen les lesions prenatals.
· Problemes perinatals, relacionats amb el moment del part.
· Malalties infantils, que poden anar des d’una infecció greu a un traumatisme.
· Greus dèficits ambientals, en els que no hi ha condicions adequades per al desenvolupament cognitiu, personal i social
EDUCACIÓ ESPECIAL:
Un centre d’educació especial, és aquell centre que acull a nens i nenes que degut al seu baix nivell del desenvolupament (físic, cognitiu o sensorial)i a les seves necessitats educatives especials no poden acudir a un centre ordinari. En els centres d’educació especial s’intenta compensar aquestes necessitats. A l’escola inclusiva l’educació especial es realitza dins del centre inclusiu. Com ja he esmentat, sempre que sigui possible, els nens seran escolaritzats en centres ordinaris, si és molt greu, doncs, en centres especials.
L’objectiu de l’educació especial es aconseguir un desenvolupament màxim de les capacitats de les persones, i que desenvolupin globalment i obertament la seva personalitat. Amb l’educació especial també es preparen a aquests nens i nenes per la seva incorporació en la societat. És important que participin en la vida laboral i en la societat.
Necessitats Educatives Especials (NEE) :Ens referim a necessitats educatives especials quan s’ha de modificar el currículum perquè el nen pugui assolir el seu màxim desenvolupament. Les NEE es poden presentar per deficiències físiques, sensorials, socials o en nens d’un entorn desafavorit que poden tenir risc de fracàs escolar.
Alguns recursos per fomentar positivament el desenvolupament dels nens amb NEE és a través de la informàtica ,per tal que els nens s’adaptin a la societat. Amb aquest projecte es pretén que l’alumne guanyi suficient confiança i coneixement, i a l’hora afavorir el procés de la lectoescriptura. Amb aquest projecte s’afavoreix la formació de capacitats relacionades amb la tecnologia és millora l’autoestima, la tolerància i la frustració. També amb la música, amb la qual s’ajuda a proporcionar desenvolupament emocional i social equilibrat; i amb el joc a través del qual es pot desenvolupar i millorar la comunicació des d’edats molt primerenques.
Centres d’EE (CEE) i Unitats de SEE (USEE)
La USEE: És una Unitat de Suport d’Educació Especial a alumnes amb NEE greus i permanents susceptibles de ser escolaritzats en Centres d’educació especial.
Les aules USEE (unitats de suport específic), són petits centres dintre de la mateixa escola ordinària (sempre que sigui possible). Es composen d’unes aules amb cinc o sis nens (amb NEE), en moments determinats, però que comparteixen l’aula amb la resta de companys. Quan és fan grans passen a centres especialitzats.
Objectius de la USEE
1.Contribuir a mantenir i millorar els coneixements , habilitats i hàbits adquirits i assolir-ne de nous des d’una perspectiva motivadora i funcional.
2.Ajudar l’alumne a valorar l’esforç i la superació de les dificultats.
3.Facilitar l’assoliment dels hàbits de treball i autonomia personal necessaris per desenvolupar-se a la vida adulta.
4.Afavorir l’establiment d’unes relacions socials efectives i adequades.
5. Proporcionar-li estratègies perquè resolgui els problemes de la vida quotidiana.
6.Fomentar-li habilitats relacionades amb l’entorn laboral i professional.
EDUCACIÓ TERAPÈUTICA:
L’educació terapèutica es basa en un conjunt d’activitats per gestionar malalties cròniques. Està destinada a ajudar tant als alumnes com als familiars, per tal de millorar la qualitat de vida.
A través de la pedagogia terapèutica es pretén desenvolupar al màxim les possibilitats de cada alumnes, des dels hàbits més bàsics d’autonomia personal fins a arribar a les seves capacitats intel·lectuals màximes per assolir una veritable educació integral.
Amb l’educació terapèutica s’aconsegueix millorar la salut i benestar , es proporciona reforç pedagògic, s’afavoreixen les pautes d’actuació comuns, i que l’alumne aconsegueixi autonomia per integrar-se a la societat.
ENSENYAMENT PLURILINGÜE
Règim lingüístic a Catalunya LEC 2009
Article 10 dret i deure de conèixer les llengües oficilas
1. Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori, d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües.
2. Els alumnes que s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l’aprenentatge en català. Així mateix, els centres han de programar les activitats necessàries per a garantir que tots els alumnes millorin progressivament el coneixement de les dues llengües oficials i que hi hagi concordança entre les accions acadèmiques de suport lingüístic i les pràctiques lingüístiques del professorat i altre personal del centre.
3. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l’ensenyament i l’àmbit professional respectius.
4. El Govern, a fi de facilitar a la població no escolar l’exercici del dret i el compliment del deure de conèixer el català, ha de garantir, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de l’Estatut, una oferta suficient d’ensenyament del català.
Projecte Lingüístic del centre
Article 14 projecte lingüístic
1. Els centres públics i els centres privats sostinguts amb fons públics han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües al centre.
2. El projecte lingüístic ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d’haver en tot cas els següents:
a) El tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
b) El procés d’ensenyament i d’aprenentatge del castellà.
c) Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre.
e) La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes.
Servei de Llengües: Proporciona materials i programes d’enriquiment lingüístic
EuroComRom :Protegeix el benestar lingüístic i cultural d’Europa. És l’accés al plurilingüisme europeu. El plurilingüisme és normal a tot el món: els europeus estan aprenent a tractar el plurilingüisme amb tant respecte com el hauria de ser amb les culures veïnes i emigrants.
Euromania :És un projecte europeu Sòcrates Lingua 2, 2005-2008, dissenyat i pilotat per l’ IUFM Midi-Pyrénées, en col·laboració amb la Universitat de Valladolid, l’Institut Politècnic de Leiria, l’ICID Roma, l’editorial de llibres de text Humanitas romanès. El projecte reuneix equips d’investigadors (lingüistes, especialistes en educació) i professorat de primària amb l’objectiu d’oferir a l’alumnat un manual d’aprenentatge sobre la intercomprensió entre les llengües romàniques. Aquest manual consta de 20 mòduls en 8 llengües romàniques (llatí, català, castellà, occità, francès, italià, portuguès i romanès)
Escolarització de fills de treballadors immigrants:
Alumnat nouvingut :En els últims anys han arribat un gran nombre d’alumnes nouvinguts. Per tant s’ha de fixar com a objectiu l’acollida d’aquests alumnes. Ha d’estar emmarcada dins del Pla d’acollida i integració que el centre té establert amb caràcter general per a tot l’alumnat.
Una de les eines que poden contribuir a l’èxit de l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut és l’aula d’acollida. Cal entendre l’aula d’acollida com un marc de referència i un entorn de treball obert dins del centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat nouvingut i que ajuda a resoldre les inquietuds del conjunt del professorat davant la nova realitat.
Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc... que garanteixen l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a l’aula ordinària.
En els últims anys, amb l’onada de migració que ha arribat a Espanya i a les zones de Catalunya també hi han arribat molts nens i nenes procedents d’altres països. Alguns amb costums i una llengua diferent a la nostre. Perquè aquests nens es puguin incorporar a l’aula cal que abans segueixin un procés d’adaptació, no només al país sinó també a l’escola. A més a més, penso que és interessant el fet que provoquen aquests alumnats a les escoles, ja que poden aportar moltes coses als altres alumnes. Que expliquin costums del seu país enriquirà la formació i cultura dels altres alumnes. Per tant, com més alumnes nouvinguts, i més multiculturalitat i més enriquidora serà l’experiència per tots els nens i nenes.
Aules d’Acollida: L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referència i un marc de treball obert amb una constant interacció amb la dinàmica del centre, que permeti una atenció emocional i curricular personalitzada i un aprenentatge intensiu de la llengua catalana. Ha de proporcionar a l’alumnat nouvingut una atenció adequada a les necessitats i als progressos relacionals i lingüístics, com a complement del treball del grup classe al qual estigui adscrit.
La metodologia de l’aula d’acollida ha de tenir en compte l’organització dels aprenentatges de manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i l’establiment de relacions personals positives sempre tenint com a punt de referència ajudar els alumnes a accedir als currículums de totes les matèries en les millors condicions possibles.
És convenient que l’horari de l’aula d’acollida no interfereixi en aquelles matèries que l’alumnat nouvingut pot compartir amb els companys de classe i que la durada de l’assistència vagi disminuint a mesura que avanci en els aprenentatges. Cal la interacció amb la resta de l’alumnat del grup classe per facilitar el seu procés de socialització. Cap alumne/a ha de romandre totes les hores lectives a l’aula d’acollida. Una opció recomanable seria que hi estigués la meitat del seu horari lectiu. El pas de l’alumnat nouvingut a l’aula ordinària demana molta coordinació i una atenció educativa que incrementi progressivament els aprenentatges normalitzats, però amb el suport suficient per assegurar l’èxit escolar.
És important que en l’arribada dels alumnes nouvinguts es faci una acollida, perquè aquests s’adaptin a la nova escola i al nou país. Cal que aprenguin les llengües vehiculars a l’escola castellà (a Espanya), Català (a Catalunya), per tal de poder seguir les classes i assolir el màxim desenvolupament i les capacitats bàsiques de l’etapa de primària. Les aules d’acollida són un bon mètode, però des del meu punt de vista, s’escapa de l’escola inclusiva, ja que els nens i nenes no es relacionen amb els altres nens. S’hauria de fer el possible, perquè aquesta adaptació es realitzi en la major part dins de l’aula ordinària amb els altres nens i nenes. Una opció seria fer-ho a través de jocs, pel·lícules subtitulades o amb la mateixa interacció entre els nens a l’hora de jugar al patí. Tot i que reconec que una aula d’acollida, les primeres setmanes és necessaria per assentar les bases de la nova llengua.
Espais de benvinguda: Els EBE són unitats de suport i assessorament, previs a l’escolarització que donen servei d’acollida a tota la unitat familiar, especialment als infants i joves, en els diferents aspectes relacionats amb l’educació en el marc general del procés d’integració al municipi i al sistema educatiu, per garantir l’atenció individualitzada i col·laborar en la millora de la qualitat dels centres educatius.
Plans Educatius d’Entorn: Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves.
S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana.
